L’any 2006 el diari El Punt va engegar un projecte, Punt de Festa, per donar ressò a una feina altruista que en la major part dels pobles del nostre territori és de les que el fa moure. I que d’altra banda, alhora, acaba sent peça molt important per no només fer bellugar, sinó despertar, pensar i viure el país: la cultura tradicional i popular.
Amb aquesta idea es pot ben dir que en el decurs del temps que ens ho varen permetre, una colla de periodistes de la casa vam posar en plana tot allò que tothom sabia i lloava però que no acabava de tenir l’espai que mereixia. Ho varem aconseguir. A partir d’aquell esperit, filosofia i estima cap a la nostra cultura sense que anés en detriment de totes les altres, encara ens la va fer estimar més en aprofundir-hi, apropar-nos-hi i conviure a través de reportatges fets amb persones de diferents sensibilitats de cadascun dels nostres pobles però que els unia una manera de viure i fer país. A tota la colla “pedefera” (sobrenom amb el qual ens varem auto batejar els que varem formar part d’aquell projecte fet realitat) el Punt de Festa ens va acoblar més enllà del que era la nostra relació professional i de projecte. Com de llavors ençà regularment ens hem continuat veient i compartint xerrades de sobretaula com a mínim un parell de vegades l’any, no podia ser diferent que, partint d’aquell Punt de Festa, m’hagi tornat a posar sota la buguenvíl·lia per dedicar unes paraules de record a la periodista Marta Membrives i Bel que el proppassat dia 18 d’aquest mes de març del 2022 ens va deixar a l’edat de cinquanta anys.
En diferents seccions del diari ja ha quedat constància de la personalitat de la Marta i del seu currículum professional. Em poso a teclejar, a l’ordinador, tot recordant moments viscuts amb la nostra estimada pedefera Marta, de Badalona. Amb tot, més que voler explicar-los, penso que de vegades els que som del ram de la comunicació també ens sabem comunicar no només per qüestions de feina, sinò per créixer en l’amistat i les relacions humanes.
Marta, t’agradava llegir i sempre mesuraves en el seu punt just les segones lectures. Fina d’orella i amb els ulls captant fins el detall més insignificant, a vegades podia semblar que estaves en un altra món però, de fet, amb el teu posat tranquil, serè i senzill, resultava eres la més llesta de la classe estant al cas de tot i de tots.
Ens varem conèixer fa setze anys i vam ser dels que varem connectar i entendre’ns en el que a vegades sembla costi d’entendre: el que és treballar en equip i posar-ho a la pràctica. Un projecte, El Punt de Festa, ens va fer viure uns dels millors anys de les nostres vides professionals i estimar el que a vegades n’hi ha que han dit que tot allò que fa moure un poble, un país, és cultureta. Quan, en realitat, ha quedat palès que, igualment com tu, Marta, sou el que signifiqueu en majúscules. Plegats, tota una colla, varem coincidir, viure i créixer emergint una amistat que hem mantingut regularment amb trobades a través dels anys. Sempre seràs l’estimada Marta “…si tanco els ulls te’m fas present i esclaten els colors”.