Sota la buguenvíl·lia

D’aquí a un parell de mesos tornen les eleccions municipals. Però vist que el que va creixent cada vegada de manera més accelerada és el poder tecnòcrata, cal que hi hagi persones (ciutadans/ciutadanes) que es presentin a unes eleccions municipals?
I és que, de fet, en la major part dels casos, qui realment “mana” (o decideix a l’ombra) és algun/a tècnic/a-funcionari/a de l’Ajuntament? Amb tot, com és sabut, qui acaba firmant cara la ciutadania és la persona elegida per desenvolupar la seva etapa de política municipal.

Pregunta: com és que han anat agafant tant protagonisme aquests tècnics-funcionaris que al final, en força ocasions, acaben posant pals a les rodes en comptes de servir (evidentment preservant les lleis establertes), ajudar als ciutadans a resoldre el problema, projecte, necessitat que puguin tenir?

D’altra banda, sovint, molt sovint, els tècnics qualificats que no són funcionaris, i que treballen pel ciutadà que ha de tornar a pagar, normalment respira (respiren) només queixant-se off de record atès aquell intent de reclamació en manifestació pública per raons diverses de “supervivència”, s’acaba diluint. No fora cas que en sortís/sin perjudicats en algun altra projecte i al final no poder treballar, guanyar-se la vida. Això si, el tècnic-funcionari a final de mes continua cobrant resultat dels diners (via impostos) ingressats a “l’empresa” (Ajuntament) que paga cada persona del poble.

Llavors, és clar, el ciutadà cada vegada més es pregunta: de què serveix votar un equip (candidatura) que presenta la visió (filosofia) de com ha de ser aquell poble quan a la pràctica es fa palès que la major part de tot aquell programa quedarà a les mans del tècnic-funcionari?
I és que les persones que s’acaben presentant, quan estan a l’Ajuntament corresponent, s’adonen que estan lligades de peus i mans pel que haurien de ser informes del tècnic-funcionari, si, però que en la realitat s’acaba convertint en decret llei. I aquelles persones que s’han presentat, quan han de donar comptes als ciutadans que han demanat aquell permís per un projecte determinat, encara que sigui per necessitat, resulta que acaben donant les argumentacions com a tecnòcrates, sense facilitar les possibles alternatives per tal de resoldre el problema o el projecte. Podria ser, sobretot en Ajuntaments petits, que hagin aconseguit posar la por al cos a partir d’aquells arguments de “la responsabilitat” etc etc.?
Però en realitat de qui serà o és la responsabilitat? Evidentment que la responsabilitat sempre acaba sent del qui signa oficialment. Ara bé, continuarà havent-hi els qui passats aquells quatre anys seguiran al seu lloc per estendre’s en l’ús de la mala entesa paella pel mànec, sense oferir alternatives ni que els votants puguin dir-hi la seva. És clar que s’han presentat anteriorment a unes oposicions. Però això ha de ser etern, peti qui peti?
Ah!, per descomptat que a la vinya del senyor hi ha de tot, com en tots els oficis. Però malauradament, com passa sempre, els que ho fan malament, són els qui, valgui la redundància, fan mal i és el que predomina. De ben segur sense que hagués, hagi, de predominar.

De tot plegat, és quan afloren diferents preguntes que acaben tenint un mateix fons però que es pot resumir en una que segurament ja ho engloba tot:
Perquè votar a persones que es presenten amb una filosofia de poble, si la major part de tot aquell programari en la realitat quedarà a mercè de les decisions del tècnic/a-funcionari/a?
I és que en comptes de presentar alternatives viables, cas que el projecte presentat no s’ajustés a les “normatives” existents, l’informe només acaba essent: NO o per anar marejant la perdiu, al cap de mesos, i després d’haver-ho reclamat: “PENDENT DE REVISIÓ” és la resposta. I ja està. A callar, i esperar que creixi la barba.

De fet, però, qui agafa, o pot agafar, el toro per les banyes?
Cal seny, equilibri, i ganes de voler-ho fer pel bé de tots.

(*) Quan  parlo de la persona tecnòcrata o la ciutadana, només he fet servir en el títol i en el primer paràgraf els dos generes i en la resta de text no, a fi i efecte de no fer-lo encara més feixuc posant en cada ocasió que tant potser del sexe masculí com el femení. Tot això, sense cap intent de voler entrar en debats masclistes ni res que s’hi assembli.
Que quedi clar.