Sota la buguenvíl·lia

Una vegada aconseguit el repte de fundar Fòrum Solidari, calia mantenir el projecte viu. Va ser quan en Càstor es va apropar a col·laborar-hi de ferm en la línia havanerística, inicialment. Però mica en mica, en anar fent amistat amb la gent del Casal Català de l’Havana, en Càstor anava augmentant la seva implicació, i entre diverses activitats i col·laboracions, va engegar un projecte nou i  interessant: el racó de l’havanera, amb l’idea de recollir el màxim de cd, partitures i tot el que tingués a veure amb la música i la cultura de l’havanera. Amb tot, la seva implicació amb Fòrum Solidari encara es va veure corregida i augmentada l’any 2006, en morir l’Andreu Navarro i quedar-se la seva esposa Maria Àngels sola al front del fòrum que vetlla pels casals catalans de Cuba. Així va ser que en Càstor es va fer càrrec de tot el que feia referència a música i cultura,  quedant per a la Maria Àngels Teruel, les tasques de gestió i coordinació de Fòrum Solidari, sota la presidència de Josep Maria Vilardell. Fins que va morir, Càstor Pérez Diz feia un parell d’estades l’any, a l’Havana, i procurava que coincidissin amb les jornades culturals  d’abril (tradicions i costums) i novembre (conferències, exposicions i cantades d’havaneres). O sigui que va estar al peu del canó fins a l’últim moment, compartint treballs de recerca amb la seva col·laboració i contacte permanent amb el Casal Català de l’Havana i Fòrum Solidari.

La Maria Àngels Teruel em recordava que en el fet d’haver d’estar espavilant-se constantment per a poder atendre les necessitats de Fòrum Solidari, “a resultes de la greu crisi econòmica d’arreu el nombre de padrins que tenim ha anat minvant,  a en Càstor se li va acudir, a finals de 2009, l’idea de muntar unes cantades d’havaneres solidàries. La veritat és que la resposta ha sigut i és molt positiva. La majoria de grups amb els quals tenim tracte, són grups que han estat a Cuba, o hi han tingut vincles, i sabíem que col·laborarien i estarien a disposició del que els poguéssim demanar. Es va començar l’any passat amb tres cantades: Mataró, Palafrugell i Terrassa. La recaptació va integrament a Fòrum i als 55 nens cubans apadrinats que tenim. És una manera de poder arribar a cobrir les necessitats per poder-los atendre a tots. En morir en Càstor el mes de novembre passat, aquestes cantades van quedar aparcades, però les hem reprès per diferents motius: perquè creiem que val molt la pena, i perquè en Càstor hi havia treballat molt per aconseguir portar-ho a terme. Per aquesta raó la cantada d’havaneres solidàries ha tornat, començant a Ripollet el 26 de març, i ja n’hi ha prevista una altra a Palamós pel mes de maig. I per consolidar el calendari d’aquest any, estem en gestions amb Montcada, la Bisbal d’Empordà i Sant Feliu de Guíxols.”

En el decurs de quaranta anys, en aquell anar i venir d’allá en la Habana, en Càstor va treballar “perquè una melodia tradicional s’assembla a un tros de paper amb un missatge escrit –curt però contundent- guardat en un racó de la cartera, i que el temps ens ha fet oblidar, però que guardem molt a prop del cor”.  Càstor Perez, un home bo, un prodigi amb la guitarra, un apassionat estudiós de la cultura de  l’havanera.

Foto: En Càstor, amb la Neus Martínez (Cubacant), cantant a la cuina del Casal Català de l’Havana. I és que en Càstor, sempre tenia per norma que, abans d’entrar a la sala de concerts del Casal Català de l’Havana, primer de tot havia de cantar mitja dotzena de cançons per a les persones que, pel seu treball, no podien assistir a la trobada músico cultural. (Arxiu Neus Martínez)

Per a finalitzar, un tema musical en el qual es pot escoltar en Càstor acaronant la guitarra i en segona veu. Aquest és el motiu pel qual he triat aquesta cançó “Nena”, de Patricio Ballagas, com a record a Càstor Pérez Diz. És una manera, d’altra banda, d’acabar a l’escenari tots plegats. Aquest fragment pertany a un enregistrament diguem-ne de “control intern-record” que ara es fa, en certa manera, públic. Forma part de la gravació interna feta en el decurs de l’estrena del primer CD de Cubacant al Teatre Municipal de Palafrugell, l’agost de 2009, el qual em va permetre poder col·laborar en la presentació i posada en escena.

Càstor Pérez, un home bo, un prodigi amb la guitarra.

http://www.youtube.com/watch?v=vI5ePWH7moc