Sota la buguenvíl·lia

L’Antoni Bachiller i Puig (Barcelona, 6 d’octubre de 1950), és un home que a la seva vila d’adopció, Palamós, més que portar a terme un projecte empresarial ha pogut desenvolupar el seu projecte de vida.

Fa un parell de mesos que ha complert els seixanta anys. En porta més de trenta cinc a la que és, sense cap mena de dubte la seva vila, i ha decidit, en acabar aquest mandat, deixar la política activa municipal que va encetar l’any 2003. Al mateix temps, en aquests moments, venint de Palafrugell, l’entrada del terme municipal de Palamós es veu afectada per l’enrenou de la construcció de la carretera dels quatre carrils. En tot aquest moviment de terres,  màquines que van i venen, ponts que se’n van a can pistraus i d’altres que neixen més grans, l’escultura de la dona de la tramuntana realitzada per l’artista bisbalenc Joan Abras i que si no m’erro ve a promocionar una marca més del territori palamosí anunciat com a Palamós, paradís de la vela, està protegida i en compàs d’espera per ser reubicada en una zona propera on és ara, i en la qual hi va ser instal·lada l’any 1984 gràcies al projecte del CIT (Centre d’Iniciatives Turístiques) i l’Ajuntament de Palamós. En aquell llavors, feia un any que a la vila s’estava gestant la recuperació del carnaval i que avui dia, sortosament, ja es pot anomenar com a consolidat i com a qualitativa celebració del Carnestoltes. Tot plegat era una època que una altra marca important i coneguda arreu del món, la gamba de Palamós, posava en marxa el menú de la gamba. Una campanya que per més que s’anunciï dient “xucla el cap, i llepa’t els dits“, en els menjadors dels restaurants la majoria dels clients s’entesten a  (assaborir-les?) obrir-les i tallar-les (per comptes d’esclovellar-les…) amb ganivet i forquilla…

Un home compromés amb Palamós

Tot aquest aiguabarreig de moments, fets, o situacions de la vida palamosina exposats m’han fet recordar que a l’Antoni Bachiller el vaig conèixer al cap de quatre o cinc anys d’establir-se a Palamós acreditant-se en el món de la restauració amb locals com El Racó, o l’entranyable Orange al passeig, per exemple. (Podria remuntar-me també a l’inoblidable època de la rivalitat futbolística que vaig viure en la dècada de 1960, a la importància de la festa major, per Sant Joan, a la mostra de l’havanera, a la campanya Salvem Castell… si volés aprofundir una mica més en la vila de Palamós, però ara no toca).  El cas és que, més endavant, per allà el 1983-1984, vam tenir una estreta relació quan, a les 12 o quarts d’una, la una de la matinada, em trucava a casa perquè estava reunit amb els seus companys que formaven la comissió de carnaval, i volia consultar aspectes organitzatius del Grup Festes de Primavera del qual un servidor en formava part, atès que els del carnaval palamosí volien aplicar molts aspectes emmirallant-se en el que generava la desfilada de carrosses palafrugellenca. Va ser quan es va produir un agermanament i de col·laboració sociocultural entre Palamós i Palafrugell. Enrere, molt enrere (1986) també queda quan, per primera vegada, amb un grup d’independents es volia presentar a les eleccions municipals i un polític de molt de pes en aquells moments (Miquel Roca) va aconseguir desfer el projecte.

Fa tres anys, a bord del Rafael (la foto és d’aquell dia), com a presentació als mitjans de comunicació de la mostra de l’havanera catalana d’aquella edició (2007) i en Toni exercia d’amfitrió oficial del consistori palamosí ja que com a regidor de Turisme representava l’Ajuntament de Palamós, vam tenir l’oportunitat de recordar vells temps. En aquella ocasió ja em va començar a deixar anar que aquest, seria l’últim mandat en el qual participaria de manera activa en la política municipal. En aquells moments no en vaig fer massa cas doncs a en Toni sempre l’he vist amb molta activitat i treballant per Palamós. Per això, la veritat és que  no pensava pas que ho fes realitat encara. El cas és que l’Antoni Bachiller i Puig el proper mes de maig deixarà de ser regidor de l’Ajuntament de Palamós i no es tornarà a presentar.  Ho entenc, i l’entenc. Tot plegat ha canviat molt, s’ha de donar pas als relleus generacionals, i el guerrer ha de reposar, per més que els vells roquers mai es moren.

L’Antoni va estudiar tècniques d’empreses turístiques que en aquells moments era una carrera emergent,  a Sant Pol de Mar.  Als vint-i-cinc anys decideix establir-se a Palamós i més que per desenvolupar un projecte empresarial, ho fa amb la convicció de fer un projecte de vida. Es va quedar a viure al lloc que li agradava molt des de petit. Tenia vuit anys quan els seus pares ja el duien a estiuejar a Palamós, o s’hi quedava setmanes al costat dels seus avis. Per això no és gens estrany que, enamorat de Palamós, l’any 1975 decidís que la vila havia de ser el lloc on portar a terme més que el seu projecte empresarial i professional, el seu projecte de vida. Ben aviat va mostrar el seu compromís amb Palamós i que era un inspirador i peça clau en el desenvolupament de la promoció turística palamosina i a l’ensems, de la vida sociocultural de la localitat. Amb el ben entès de tots els pros i contres que això representava, li ha representat, i li representa, és clar.

Gràcies a la formació que li havien donat i facilitat els seus pares,  li va permetre viatjar molt per Europa i adonar-se que a Palamós les possibilitats i les mancances eren moltes com a repte professional i de vida. D’altra banda, de seguida va veure clar que el passeig marítim s’havia de potenciar així com altres espais i que tot plegat s’havia de promocionar degudament, de manera col·lectiva. Amb aquesta il·lusió, tot i les dificultats del mercat  per a poder fer negocis creant llocs de treball i engegar iniciatives, l’Antoni es va embarcar en diferents aventures empresarials, combinant-les amb la seva bona tasca al front del CIT o en la feinada de recuperar, consolidar i prestigiar el carnaval… Eren maneres de fer realitat l’idea que tenia, en arribar a Palamós, que s’havia de millorar la col·lectivitat. Una manera de pensar, val a dir-ho, que va posar en pràctica tan en els seus diversos negocis, com en la manera de participar en la vida social, esportiva i cultural palamosina. Per això no és gens estrany trobar-lo (entre moltes altres coses) com un dels dinamitzadors pioners dels locals de la zona del moll o port. Era, de fet, a través de la cultura que havia rebut de molt jovenet per posar en pràctica el seu plantejament: “Si milloro el col·lectiu, com jo formo part d’aquesta col·lectivitat, també milloraré“, li he sentit explicar -i practicar- en moltes ocasions.

Romàntic, bon vivant, seriós, per més que li ha agradat i li agrada la xerinola, l’Antoni sempre s’ha rodejat de bona gent tan pel que fa a dir bones persones com a la bona professionalitat o tasca qualitativa que han pogut fer. Li agrada el teatre i val a dir que també n’ha  fet, i em sembla que encara en fa en alguna ocasió o hi col·labora, amb el grup La Gespa.

Ben mirat, si anés fent repàs del que li conec, i del molt que desconec però que es podria anar anotant a través d’un bon treball de recerca, de l’Antoni Bachiller se’n podrien omplir planes i planes. Ara, i aquí, només ha estat una mica de pinzellada pels motius que ja he exposat anteriorment, dedicada a aquest home que li agrada, en passar pel carrer, saludar la gent que coneix. Les coses li podran anar millor o no tant, però per a mi, aquest home que va néixer a Barcelona  ha demostrat ser una persona coherent i compromesa amb Palamós. Perquè l’Antoni Bachiller i Puig és un home de Palamós. I ja és sabut que com Palamós, no n’hi ha dos.