Pentagrama de Vampirs, cinc dècades des del 1963 (CapÃtol VIII: Rectifico, el penúltim
5 juny 2014 per Josep Bofill Blanc
Fent repà s al que he anat posant negre sobre blanc adreçat a un suposat interès general d’uns suposats lectors de can seixanta lúdic-festiu-musical, m’adono que al calaix més que algunes situacions o detalls del conjunt Els Và mpirs primera època sobretot, hi queden fotografies i programes que poden acabar d’il·lustrar un temps en què  es lluitava per la llibertat i s’aprofitava tots els moments de “distracció” de la censura, grisos i en definitiva el que estava instaurat com a “autoridad competente”, per portar a terme reivindicacions. Al mateix temps, però,  també es procurava gaudir de la bona música i passar-ho el millor possible. Per tot plegat, he pensat que avui no sigui l’últim capÃtol dedicat a Els Và mpirs.
D’altra banda i quedant-nos només en l’apartat lúdic-cultural, amb el ben entès que no hauriem de desmerèixer cap dels diferents estils musicals atès que en totes les capacitats, sensibilitats, intel·lectualitats i situacions personals dels moments viscuts, cadascun de nosaltres te feta la seva pròpia banda sonora. Una banda sonora, per cert, que no ha quedat configurada només per una cançó o un seguit de temes determinats d’un mateix nivell o bé grups concrets de l’època. Com en la vida mateixa, hi ha temps pels boleros, la música clà ssica, el rock, el jazz, les ranxeres, l’òpera, la sarsuela, o fins i tot les cançons de l’estiu. De la mateixa manera que s’ha de respectar la predilecció per uns o altres dels diferents grups de la dècada dels ’60 o ’70.
Potser, doncs, entre fotografies i programes, cadascú podrà intentar visualitzar la seva pròpia pel·lÃcula tot recordant cançons que li sobrevenen. Són, en realitat, temes viscuts de manera puntual que ens adonem acaben formant part d’una banda sonora construïda en moments d’aquest espai de temps que hi ha entre el néixer i el morir: el que coneixem com a vida.
A partir d’aquÃ, programes, Â imatges i paraules:
Aquell 1963 a part d’actuar una vegada més a “Los Almendros”, Carmen Amaya va ser la primera Reina de les Festes de Primavera. En Tomà s Cervera la va anar a convidar als estudis de Miramar de “Televisión Española”, on Federico Gallo presentava el programa “Esta es su vida” que en aquella ocasió, es dedicava a Carmen. Aquesta circumstà ncia va fer que tot Espanya s’assabentés que a Palafrugell es portaria a terme la primera desfilada de carrosses que substituïa el carnaval que per ordre governativa s’havia prohibit. Val a dir que Carmen Amaya, coronada Reina, va fer la sacada d’honor en el partit de futbol que, dintre els actes del que eren les primeres Festes de Primavera, es portaven a terme. Mentre que qui va presidir la desfilada de carrosses, posteriorment conegut per la marca Carroussel Costa Brava, va ser Antoñita Barrera, la que era primera ballarina del Liceu i que sovint actuava a La Raqueta de Tamariu o a “Los Almendros”.
Postal de promoció del Night Club Savoy de Palamós, d’en Pepe Gabarró.
L’Ernest Batallé, fotografiat amb l’està tua de l’arlequà que donava nom al prestigiós Night Club de Palafrugell.
L’Ernest va ser l’artÃfex de la creació i gestió del que era un dels locals més moderns i elegants de la Costa Brava, en aquells primers anys del  ’60.
Posteriorment va fundar els Bogart’s, un grup de persones admiradors del desaparegut artista de cinema.Â
En aquestes dues fotografies es pot veure un munt de persones, joves en aquells anys de la dècada de 1960-1970, omplint la pista de ball de l’ArlequÃn.
Potser, qui sap, si algun dels possibles lectors és reconeix tot ballant….
Els Và mpirs en una actuació al Night Club Marinada de Palamós, a primers del 1960. D’esquerra a dreta, Marc Girona (pianista qualificat, va formar part del grup i al cap d’un any, aproximadament, rellevat per Joan Xicoira) Frederic Sirés, Albert Fontfreda, LluÃs Ribas i Pere Moret.
Els Và mpirs revival, en el decurs d’una de les actuacions que van fer a l’Espai Fòrum Mediterrà nia, l’any 2009. D’esquerra a dreta, Frederic Sirés, LluÃs Ribas, Albert Fontfreda, Paco Pannon i Agustà PonsatÃ.
A la dreta, postal que promocionava el conjunt Los Gatos Negros. Una de les cançons caracterÃstiques d’aquest grup era Cadillac Yo quiero llevar, en mi nuevo cadillac… Oh baby verás, que bonito cadillac… a fin de que conmigo quieras pasear…
Encara que una mica de manera efÃmera, el jovenÃssim conjunt Pipangoay (Pineda, Pannon, Gómez, Aymerich) va ser el primer grup palafrugellenc que es va voler emmirallar amb Els Và mpirs. De manera esporà dica, en alguna ocasió, aquells jovenets, llevat d’en Pineda, van actuar amb el seu admirat Và mpirs. D’esquerra a dreta: Paco Pannon (actualment forma part dEls Và mpirs revival), Emili Gómez (a part de tocar posteriorment amb “Eduardo Castelló y su conjunto”, va formar el seu propi grup, Emien), Francesc Aymerich (posteriorment conegut en el món artÃstic-musical com a Francesc El Solitari), i Miquel Pineda al fons de la fotografia, davant el campanar inacabat de Palafrugell.
Tal i com ja havia explicat en anterior capÃtol, Els Và mpirs actuaven sovint a Madame Zozó, una boite que estava instal·lada al bell costat, paret per paret, amb la casa de can Taritas (Mont-ras), on vivia en Francesc Aymerich amb els seus pares i germans. En Francesc, ja s’havia començat donar a conèixer com a cantant solista. També tocava alguns instruments com el piano, i a la fotografia se’l pot veure donant descans a en Ribas, a la bateria. D’esquerra a dreta, Pere Moret, Francesc Aymerich, Albert Fontfreda i Frederic Sirés.
Presentació del video-reportatge “Els Và mpirs, bojos per la música”. D’esquerra a dreta de la fotografia: Eduard Bofill (autor del video-reportatge); Joan Bofill Padrosa (esporà dic bateria del grup); Albert Fontfreda; Joan PonsatÃ, ferm músic del que es podria anomenar segona etapa dEls Và mpirs; Quique (solista de Los Gatos Negros); Ramón PonsatÃ, fill del malaguanyat Agustà que va ser guitarra solista durant molts anys dEls Và mpirs i puntal del que va ser el revival Và mpir; Frederic Sires; Manolo, guitarra solista de Los Sirex (conjunt que a part de les mÃtiques cançons “La Escoba” i “Que se mueran los feos”, tenien temes més melòdics com per exemple “Sin tus cartas”: Estoy solo sin ti y me acuerdo mucho más… Lo que has hecho tu en mi nadie puede remediar. Quiero tu amor, pienso en ti. Deseo que tu estés siempre junto a mi….. LluÃs Ribas, i un servidor de vostès, que em va tocar presentar l’acte i em va fer molt de goig i va ser un honor. Grà cies.
Actuació al club Jeeps, als Masos de Pals. A l’estiu, en el decurs d’algunes temporades, va gaudir de prou èxit. Estava freqüentat per joventut de Pals, pobles de les rodalies, i també joves estrangers que podien gaudir de la música, ballar i fer algun gin tònic…
Quatre magnÃfics conjunts de l’època. Quatre estils diferents, però tots de bona qualitat els quals ens van fer ballar a la joventut d’aquells anys. El conjunt Los Setson, una orquestrina de gran prestigi, que encara perdura en el temps. Per aquesta formació musical hi van destacar cantants com els mÃtics Fernando Mendoza, Jordi Garanger o en Blas.
A partir d’aquÃ, diferents fotografies de promoció dEls Và mpirs (sempre, d’esquerra a dreta):
Ribas, Sirés, Moret i Fontfreda.
Sirés, Ribas, Moret i Fontfreda.
Fotografiats amb un exemplar de la Revista de Palafrugell: Sirés, Moret, Ribas i Fontfreda.
Fontfreda, Sirés, Moret, Ribas i Girona.
Ribas, Girona, Moret, Fontfreda i Sirés. (Al Parc Güell de Barcelona)
Girona, Ribas, Moret, Sirés i Fontfreda.
Juli Monguilod, Albert Fontfreda, Joan Xicoira, Frederic Sirés i LluÃs Ribas.
A les escales de Cap Sa Sal: F. Sirés, J. PonsatÃ, J. Xicoira, Ll. Font i A. PonsatÃ.
Â
Els Và mpirs, una formació estrella en la història de la constel·lació musical de Palafrugell i les comarques gironines.
Fins la setmana vinent amb, ara sà (espero), l’últim capÃtol dedicat a Els Và mpirs: Renovacions, evolució i retorn