El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/josepbofill
Articles
Comentaris

Amb la voluntat i compromís que aquest bloc que neix ara mateix sigui actualitzat almenys un cop a la setmana, he d’aclarir però, que serà mica en mica que intentaré apropar-me a cadascun dels pobles baixempodanesos.

Entre altres motius,  perquè no vull pas que em passi com al recordat músic palafrugellenc Joan Busquets –anomenat en Pela– que en una ocasió, esperant per començar el ball de tarda en un poble del Maresme, s’entretenia tocant el piano amb un sol dit i tenia mitja dotzena de músics, expectants, al seu voltant. Mig endormiscat, gairebé com sempre, hi havia el mestre Joaquim Torrent conegut com es Torrat, un gran violinista. El cas és que en Busquets es va dirigir al mestre, dient-li: “Veritat que us ho faig passar bé, mestre?” En Torrent, movent lleugerament el cap, li va sentenciar: “Joan, tu remenes molts d’instruments, però no en toques cap”.

Amb aquest anècdota encara present, és un dels motius que justifiquen vulgui anar poc a poc, mirant de fer bona lletra.

 

Molt personal?

M’estimo el meu País, i m’agrada el meu País. Això no vol dir, però, que m’agradi tot el que passa i es genera al meu País. Encara que conec i m’agraden molt diferents racons de Catalunya, he de confessar que estic permanentment enamorat del Baix Empordà. I m’agrada, igualment que com a català, em deixin exercir de baixempordanès.

No m’agrada el centralisme de Barcelona. Tampoc m’agrada que el centralisme es manifesti des de Girona. Potser perquè diuen que els baixempordanesos en no tenir una capital definida en el lideratge, és un dels raonaments que ha anat mantenint la llegenda de no agradar-nos el centralisme?

Podria ser, podria ser… Amb tot, sóc dels que admira i respecta La Bisbal. No com a ciutat capital oficial i administrativa de la comarca, sinó per la seva gent, pel seu acurat nivell cultural i per l’inquietud, dinamisme i saber fer de les seves entitats i associacions. De fet, és un respecte i admiració que sento cap a cadascun -i no ho dic per quedar bé-   dels pobles conformats al territori del Baix Empordà. Espero, en el succeir de les setmanes, poder anar repassant els ets i uts dels diferents pobles.

 

La taverna de l’irlandès

El cas de Ryanair, encara que sigui problema (benvingut problema viatger) de totes les anomenades comarques gironines (també dels maresmencs, osonencs…) fa que en aquesta primera pinzellada pel Baix Empordà, vulgui afegir-me a quelcom que ja en ocasions s’ha comentat i reivindicat: també en català, si us plau

Més que si les fileres dels seients són massa ajustades, el que em sap més greu, és que la falta d’us del català en les informacions i atenció als clients, entri en aquest paquet del baix cost.

I el que més ràbia em fa, quan en alguna ocasió estic dins l’avió, és que em sento ficat a la taverna de l’irlandès on, per fer calés, són capaços d’oferir-te, en castellà!, tota classe d’entrepans plastificats, begudes, cigarretes que no fan fum, o fins i tot loteria…

Ryanair ens ha facilitat (i malgrat tot espero que ens segueixi facilitant) poder viatjar. Ara bé, l’aeroport de Vilobí d’Onyar també ha estat una bona plataforma on la companyia irlandesa  s’ha pogut promocionar i expandir. I això, no ho té en compta. Al contrari, de la mateixa manera que reben subvencions de les nostres institucions i/o entitats, encara volen que se’ls abaixi més les taxes a l’aeroport de les nostres comarques per garantir la seva permanència en terres gironines. No ha arribat l’hora… que els nostres polítics de torn que estan portant les negociacions, han de trobar la manera que, d’una vegada per totes, no ens hàgim de sentir que allà dins, a la taverna de l’irlandès, el català també sigui de baix cost?

I si m’he referit a que són els polítics els qui han de solucionar aquesta situació, és perquè, de manera voluntària, es van presentar per a vetllar, entre altres coses, pels nostres drets i deures. I a més a més, s’han convertit en professionals als quals paguem entre tots. I no som pas, doncs, la resta de la societat catalana els qui hem d’acabar traient les castanyes del foc plantant-nos, per exemple, a renunciar a viatjar amb Ryanair.

Tot plegat no serà que tenim uns polítics massa ben i mal acostumats?