Sota la buguenvíl·lia

A Pluja neta bassals bruts de mossèn Ballarín, l’autor justifica: Déu me perdó. Havia dit i redit centenars de vegades que els capellans no ens havíem d’emmerdissar en la política, i ves com m’hi emmerdisso. Però no faig política encara que ho sembli. Vindico la meva pàtria.

La meva dona, l’Adela, que sempre ha llegit més que jo, li agradava el tarannà del carismàtic mossèn, i en les darreries de la primavera de l’any passat  estava llegint aquest llibre publicat en primera edició el març del 2013. Bé, el cas és que l’Adela, quan n’acabava unes planes o mentre les estava llegint encara, molt sovint em deia: una estona agafa’l, que  hi ha capítols que t’agradaran. Malauradament la meva dona emmalaltia al cap de ben poc, de manera molt ràpida, i per més que en alguna ocasió ho va intentar, no va poder acabar la lectura del que seria el seu últim llibre. Ara fa un any, de tot plegat, i em trobo davant l’ordinador per escriure una nova buguenvíl·lia sortint-me de dins aquestes primeres ratlles d’introducció. Perdoneu.

Amb tot, de fet, hi ha una certa relació, un rere fons personal que, en tenir a la vista “Pluja neta bassals bruts” de mossèn Ballarín (que seguint la suggerència de la meva dona vaig llegir ja fa dies…), em venen al cap records, molts records, del que havien de ser els meus (teòrics) propers vint anys, compartits amb la persona amb la qual teniem un projecte ben senzill: viure-ho plegats.

Bé, no es tracta, ara i aquí, de voler aprofitar-me de l’espai per exposar una situació la qual, malauradament, moltes persones en podrien explicar les seves pròpies vivències… Potser estic fent tots aquests giravolts que poden semblar rocambolescs (?) sense ser res extraordinari per, de fet, en realitat, intentar justificar-me com mossèn Ballarín però a la meva maldestra manera, que no vull entrar en campanyes ni precampanyes de caire polític.  Perquè estic convençut que el que compte és el dia a dia, i la pedagogia pràctica del bon fer és el millor mirall que ens haurien (han) de mostrar els polítics que ens lideren, o pretenen liderar-nos.

Poques vegades he parlat de manera directa, si més no, de política municipal. No és que no m’interessi, sinó que crec hi ha persones, periodistes, millor preparats, que estan al dia dels ets i uts del que passa en cadascuna de les Cases de la Vila del nostre territori. Però és que en aquesta última buguenvíl·lia d’agost atès necessito fer una aturada estival, vull fer una petita pinzellada a alguns fets o situacions que defugen dels temes que normalment presento i amb els quals em sento molt a gust. Per això m’hi decanto.

D’aquí a nou mesos, si no m’erro, els ciutadans tindrem l’oportunitat de, si és la nostra voluntat, votar per la persona (i equip) que creiem més adient per liderar la gestió del nostre poble.

El cas és que llevat dels alcaldes que es pot intuir poden revalidar el seu càrrec de manera important, per no dir contundent, n’hi ha que voldrien, o han volgut, canviar de marca per diferents motius. Com ara, fins i tot, escalar en càrrecs que determinades marques, en estar millor situades, poden assegurar. Són persones, aquestes, espantades per la deriva d’alguns dels (seus) partits i per això,  volen entrar en propostes que ideològicament poden semblar inversemblants.

Agafant, a manera d’exemple un parell de pobles, per més exemple, ben veïns, Palamós i Palafrugell, encara que amb situacions ben diferents.

A Palamós, no s’ha entès massa (bé, si, però no…) el canvi en la marca de vestir que pretenia, pretén encara?, una alcaldessa que si bé sap d’alguna cosa, és saber escollir a l’hora de tenir cura de la seva imatge. La seva gestió, en fer-ne un balanç, sembla que podria ser qualificada amb un aprovat alt i per tant, no ha (hauria) de tenir cap mena de por per ser reelegida. Per tant, no necessita posar-se vestits nous, d’altres marques, per presentar-se novament a les urnes municipals. Ni, en aquests moments, és possible que molts ciutadans es vagin a fixar en un canvi o no de look i menys, si és d’una marca o altra. Als pobles, en ocasions, quan es troba una persona que és prou vàlida (mai es fa bé per tothom) no li cal canviar de marca ni d’estil de joc. A menys que sigui pel bé del poble, és clar.  Ah!, que de fet els canvis són perquè vol seguir en el món de la política des d’altres posicions i el futur el pot millorar un canvi d’aires? Faci, faci, però no deixi de pensar que el poble (una part important) creu en vostè perquè ha treballat i perquè segueixi treballant pel municipi independentment de la marca que vesteixi. Diferent són els seus reptes personals, el que es pot conèixer com a carrera política o professionalització. Això, és clar, ja són figues d’un altre paner.

Abans d’anar a Palafrugell, a Sant Feliu de Guixols els Albó més que protagonitzar la pel·lícula Kramer contra Kramer, podria continuar sent la societat Albó & Albó? La ciutadanía continuarà apostant  per l’entesa entre veterinari i advocat?

Arribats a Palafrugell, el panorama dels remenaments interns i de pactes ja pactats entre partits (a nivell local) o els seus capdavanters, estan en l’ordre del dia, a una parida vista de les eleccions municipals. Fa pena. Des del meu punt de vista, és clar.

La bona entesa entre els dos líders actuals dels partits que governen a Can Bech, fa uns dies que ja podria haver anat més enllà i haver-se arribat a un pacte de cavallers per, siguin quins siguin els resultats propers, continuar amb la bona entesa per a poder seguir portant de manera compartida les regnes de la Vila. Amb tot, aquest pacte no sé si només de cavallers o amb documentació encara que mínima pel mig, va arribar a persones, industrials, que vetllen perquè Palafrugell vagi (o torni?, es veu) pel bon camí. Què van fer -els industrials- per solucionar desfer la bona entesa en el repartiment de càrrecs de responsabilitat dels dos partits que governen? Cap a la Ciutat Comtal, a parlar amb els que des d’allà  ho controlen i fan i desfan. La proposta: una llista de persones “competents” assegurada, substituiria els qui ara remenen les cireres i per tant, res de tornar-se a presentar, que es quedessin a casa seva. Filtració: Als del partit, a la localitat, els arriba l’intent de cop d’estat que es pretenia per enderrocar la coalició local, i d’aquesta manera se’n anés en orris el pacte entre comerciant d’un cantó i gestor-economista-advocat, de l’altre. Estratègia, i resultat final (?): Avancen la presentació del candidat unionista i a fer punyetes el pretès cop d’estat a un grup que va haver de treballar molt per recuperar el seu protagonisme aconseguint tornar a governar encara que fos en societat.

Estarà tot dit? És que el suro sempre sura, per més que faltin alzines sureres i la neteja de boscos quedi per enllestir. Encara poden passar moltes coses, noves aliances després de fer ús d’allò “ahir deia blanc i avui diu negre”. En política, inclosa la municipal, val tot?

En fi, sense que serveixi de precedent, he intentat fer una pinzellada una mica en abstracte de coses de la política municipal. Els tripijocs que es fan servir per mantenir les poltrones o bé per obtenir-les a qualsevol preu, obviant el que és fonamental: un projecte de poble (no es vulgui llegir en sentit pejoratiu) i pel poble. Ah!, i fins i tot, a vegades, pretendre canvis de cromos per poder seguir fent rajar la mamella.

Quan torni el mes de setembre procuraré, com mossèn Ballarin, però sense ser jo capellà, no emmerdissar-me més amb temes d’aquest ordre.

Bones vacances.