Sota la buguenvíl·lia

Després de 15 anys d’obstruccions i interdictes, el diumenge 15 d’agost de 1982 es feia realitat l’obertura de l’anomenada “Via turística” de Calella 

Avui dilluns 15 d’agost de 2022 fa quaranta anys que es posava fi “al desacatament a l’administració i a les resolucions i poders judicials” i es va procedir al desallotjament de la zona conflictiva del càmping Moby Dick de Calella de Palafrugell. Des de feia quinze anys, essent alcalde de la Vila Joan Gich Girbau, el Consistori, amb bona visió de futur, va preveure i aprovar per tal de descongestionar el trànsit rodat del front de mar, el projecte que es va anomenar “Via turística”. Amb tot, malgrat que “la cessió de terreny ve (o venia) obligada per la Llei del Sòl de 1966 (art.114-116)”, el que aleshores n’era el propietari, Jaume Simón, argumentava que “des de l’administració no s’han complert les condicions previstes i faré tot el possible legalment perquè no s’obri el vial, ja que m’han enganyat”.
El cas és que en el decurs de quinze anys el propietari del camping se’n havia anat ensortint en presentar nous recursos en cada ocasió que l’Ajuntament rebia la documentació que comunicava s’havia desestimat l’interdicte presentat per Simón. I per tant, es podia fer efectiva l’expropiació. Una expropiació però, que en cada ocasió anava quedant en compàs d’espera d’una nova resolució atès immediatament Jaume Simón presentava un nou interdicte. I així anaven passant els anys fins que en els primers dies del mes d’agost de 1982, essent alcalde de Palafrugell Albert Juanola, aquest no va donar temps que el propietari del càmping presentés nou recurs amb el propòsit que tal i com se’n havia sortit fins llavors, mentre arribava la posterior sentència desfavorable, podia disposar dels terrenys un altra estiu. Per aquesta raó a fi i efecte que aquella situació no es convertís en el dia de la marmota i malgrat que des de l’oposició del Consistori palafrugellenc es manifestés que el tossut i murri alcalde Juanola “feia un espectacle” en ser al pic de l’estiu, el temps ha demostrat que aquella ferma decisió va ser clau per posar fil a l’agulla a la “Via turística”. L’alcalde va fer us d’una mobilització sense precedents i recordo com alguns turistes que s’allotjaven al càmping anaven fent fotografies i fins i tot alguns filmaven amb càmeres de Super8 tot aquell enrenou de màquines, brigada municipal, policia local i guardià civil a part de curiosos…
De no haver actuat Juanola d’aquella manera, ves a saber… potser encara s’estaria jugant al gat i a la rata. I sabent que aquests dos animalets porten cua… us imagineu tot el que ha representat la remodelació del front de mar fent possible que el trànsit rodat no hi passi i que s’hagi pogut guanyar un molt important espai per gaudir i passejar tranquil·lament per la façana marítima de Calella? Si no s’hagués portat a terme aquell desallotjament aquell 15 d’agost de 1982, us imagineu a part del que seria el dia a dia, el desgavell que es produiria els dies de concert de Cap Roig i fins on arribaria la cua?
En aquestes planes del PuntDiari informava in situ com estava la situació i el que havia succeït aquell 15 d’agost de 1982 donant veu a cadascun dels implicats. Avui, quaranta anys després, en aquesta introducció que acabo d’escriure ja s’hi pot veure més una crònica d’opinió. Una crònica que podria ser més extensa però que “ara no toca” atès cal el record-reconeixement cap a un alcalde que tot i que va estar a la política, no va ser mai un polític. Encara que en va acabar fent a la seva manera, és clar. I és que avui els partits, la cúpula dels partits, és qui mana i mou els fils.
I res, amb la perspectiva del temps que cadascú se’n faci l’opinió. Sobretot, repeteixo, tenint en compta que l’opinió de les persones implicades queda reflectida en el reportatge del 17.08.82 que adjunto. De tot plegat se’n podrà treure conclusions i pot ajudar a fer memòria d’un fet important del municipi de Palafrugell que va succeir ara fa quaranta anys!