Makinoblog

Ho sento, no me’n puc estar. Per mitomania, per estètica, per portar la contrària, no ho sé… Però vull dedicar aquesta entrada a la gent de Minox i les seves “pijadetes”. Des de els anys 60 s’havien caracteritzat per construir càmeres molt petites, que van ser anomenades “espía” i que apareixien a les películes d’en James Bond de l’època. Fèien servir un rodet especial amb un negatiu de 8×11 mm que, evidentment, no podia proporcionar una gran qualitat d’imatge. Ara, a part de presentar una línia de compactes força decent, recreen alguns dels aparells mítics del segle passat com la Leica III o la Rolleiflex TLR a escala 1:2, o sigui a la meitat de la mida original. La qualitat que se’n pot obtenir és força deficient, ja que el sensor és petit i la resolució, baixa. Però no em negareu que, només pel seu encant i per la seva estètica ja us agradaria poder gaudir-ne ni que fos una estona mentre els que us envolten se la miren bocabadats. Preus: uns 200 euros la Minox DCC Leica III (5 megapíxels interpolats, 3.2 sense interpolar), i si voleu la versió xapada en or, us en costarà uns 330. La  Minox Minidigi Rolleiflex, de 3 megapíxels i format quadrat també s’acosta a aquesta xifra. En format de película de 8×11 també fabriquen la Hasselblad SWC (la de gran angular fix) i la Contax I igualment fascinadores.