Makinoblog

Si des de sempre has volgut captar l’atmosfera pertorbadora que reflecteix l’espectre infraroig (IR), ara tens la possibilitat de fer-ho per zero euros. Només calen manetes i valentia per atrevir-se a remenar la càmera per dins. En la época de la fotografia química, t’havies de gastar els quartos comprant una caríssima película que fabricava Kodak.

L’altra opció, també vàlida amb les digitals, és col·locar un filtre IR (Hoya R-72, per exemple) davant de l’objectiu: el filtre bloqueja l’espectre visible i deixa passar només la llum infraroja. El problema d’aquesta tècnica és que la llum ha de passar a través d’un altre filtre que fa exactament el contrari, és a dir, que bloqueja l’infraroig i deixa passar només la llum visible. Normalment aquest està situat just damunt del sensor i serveix per aconseguir uns colors naturals evitant captar aquesta radiació que els nostres ulls no veuen. D’aquesta manera, el temps d’exposició del sensor a la ínfima quantitat de llum IR que li arriba ha de ser llarguíssima (alguns minuts) i requereix un tres peus. Aquest filtre que, en cas que volguem fer fotografia infraroja, ens fa la punyeta sol ser força fàcil de treure. Evidentment, no tots ens atrevim a desmuntar una part d’una càmera digital, però la xarxa va plena de tutorials sobre com fer-ho i d’exemples del resultat que se n’obté.
Enllaços: Tutorial 1(Nikon D70), tutorial 2 (Olympus E-1, en la qual a més a més hi instal·len, en el lloc de l’anti IR, un filtre IR que bloqueja l’espectre visible), tutorial 3 (Canon 300D, Digital Rebel a USA), tutorial 4 (Canon 450D). De les diferents possibilitats que hi ha per obtenir un bon resultat n’he fet un resum teòric en forma de gràfic.