Makinoblog

Com la majoria de la gent sap, la fotografia sobre película va quedant restringida a un àmbit marginal. Estudiants, artistes i altres professionals especialitzats (que solen utilitzar format gran), mantenen vives les antigues tècniques d’exposició, revelat i positivat. I un dels arguments que encara poden esgrimir és la gamma dinàmica. La gamma dinàmica no és més que la quantitat de tonalitats situades entre la llum i la ombra absolutes que un material sensible pot reproduïr. I un dels problemes dels sensors CCD o CMOS actuals és que proporcionen una gamma molt curta respecte de la película tradicional.
Sembla que, un cop acabada la cursa dels megapíxels, els fabricants tendiran a aconseguir més qualitat d’imatge i més sensibilitat. Però mentre això no arriba, una manera de millorar la gamma dinàmica és utilitzar vàries exposicions per tal de combinar-les en una sola imatge per mitjà de l’ordinador (també es pot fer revelant varies vegades un sol RAW amb diferents ajustaments). Ras i curt, una foto fosca, una foto normal i una foto clara. Els anglosaxons ho han batejat com HDR (High Dynamic Range), o alta gamma dinàmica. Evidentment, això comporta utilitzar un tres peus per tal que les diverses preses es puguin fer coincidir perfectament. Un altre recurs força útil és fer servir l’anomenat bracketing (escalat automàtic de l’exposició) que simplifica i agilitza el procés de disparar. El processat posterior es pot fer manualment en Photoshop utilitzant màscares i capes o en altres programes específics com Photomatix Pro, que disposa d’eines fetes a mida per processar diversos arxius i combinar-los en una sola imatge i de plugins per treballar des de Lightroom, Aperture o el mateix Photoshop . Els resultats són impactants i espectaculars. Galeria d’usuaris de Photomatix Pro.