La incorporació de les tecnologies a l’ aula i la possibilitat de permetre la utilització d’ ordinadors, telèfons mòbils, tauletes etc.. a les classes fa que sovint se’ns plantegi la dicotomia sobre si és bo o no permetre que s’ utilitzin els diferents dispositius, o tenir-los prohibits com es fa actualment a molts centres de casa nostra i també a universitats tan reputades com la Harvard Business School o la University of Chicago. La clau per a poder respondre a aquesta pregunta es troba en l’ atenció, considerada pel professor Howard Rheingold, una de les literacitats o alfabetitzacions socials més importants que cal assolir al segle XXI.
Rheingold justifica en el seu article Attention, and Other 21st-Century Social Media Literacies que per tal d’ optimitzar l’ús que fem dels diferents mitjans de comunicació social cal anar més enllà de l’ús de les tecnologies i les habilitats per gestionar-les i pensar també en termes d’alfabetització. Cal, doncs, ampliar la nostra visió de les habilitats digitals i incloure d’ altres literacitats -com l’ atenció i altres hàbits de la ment- relacionades amb processos cognitius que afecten la manera en què aprenem, especialment quan ho fem mitjançant aquests mitjans de comunicació social. De la mateixa manera, a Describing 16 Habits of Mind) Costa i Kallick proposen que hi ha hàbits de la ment -com la mateixa atenció- que ajuden a desenvolupar el pensament creatiu i la la resolució de problemes: la persistència, la capacitat de saber comunicar-se amb claredat i precisió, la gestió de la impulsivitat, la recopilació de dades a través de tots els sentits, saber escoltar amb comprensió i empatia, crear, imaginar, innovar, pensar amb flexibilitat, respondre amb admiració i sorpresa, aplicar els coneixements anteriors a situacions noves, mostrar-se oberts a l’ aprenentatge continuat… Aquests hàbits permeten que es produeixi una transferència de l’aprenentatge significativa i proporcionen una base per reflexionar sobre els desafiaments d’aprendre i col·laborar en línia.
L’atenció a l’aula també és important. Rheinhold afirma que amb l’abundància d’informació que hi ha a la xarxa, la nostra atenció està constantment sent redirigida d’ un punt cap a un altre i això fa que de vegades no poguem mantenir-nos concentrats en la tasca que estem duent a terme. Tenim un alumnat que està acostumat a fer diferents tasques alhora, però sovint de manera superficial. L’ autor considera que l’atenció i altres literacitats com la participació, la col·laboració, la consciència de xarxa i el consum crític constitueixen un conjunt d’ actituds que cal exercitar o que es poden adquirir. Ell advoca pel desenvolupament entre l’ alumnat d’una mena de consciència sobre on s’ està dirigint l’ atenció en cada moment i que cal promoure estratègies per poder prendre -el que ell anomena- “microdecisions” quan l’atenció s’interromp, que permetin retrobar el camí perdut. Hem de tenir present que necessitarem diferents formes d’ atenció depenent del moment en què ens trobem, això és obvi. De vegades haurem de bloquejar les distraccions i centrar la nostra atenció en un únic punt i d’ altres ens caldrà tenir oberts tots els fronts possibles. El professor Rheinhold fa una pràctica amb els seus alumnes abans de començar les classes i els demana que tanquin els ulls i tots els seus aparells durant un minut i que experimentin el que els passa per la ment i observin cap on va la seva atenció quan no tenen elements externs. Tot seguit comença la classe i els demana que prenguin nota d’on va la seva atenció i com estar atents al que estan fent, després els demana que en facin una reflexió via bloc o wiki i ho comparteixin amb els companys. Diu que així fa que prenguin consciència de la pròpia atenció i que això els farà ser més conscients d’ allò que aprenen. Hàbits de la ment, ho provarem…