De pantalles, perills exacerbats i bondats desconegudes

Els propers 14 i 5 de març es celebra a la Seu de l’ Instiitut d’ Estudis Catalans el Seminari de Pedagogia: Educació i mitjans de comunicació. Entre l’escola i les pantalles. Organitzat pel la Societat Catalana de Pedagogia, amb professionals dels mitjans i experts del món educatiu. La idea del seminari és debatre el paper dels mitjans de comunicació des d’ una perspectiva diversa, tenint en compte aspectes com l’ accés a la informació, la normalització de conductes, els efectes de les pantalles en el comportament de nens i joves i debatre al voltant de la pregunta si l’ exposició d’infants i joves als mitjans i les pantalles també es pot convertir en oportunitat de reflexió. Fa poc, l’ emissió del  documental Pantalles addictives al Programa 30 Minuts de TV3 generava molta controvèrsia a les xarxes socials així com diferents opinions. S’alertava sobre l’ús abusiu de les pantalles de mòbils i tauletes i del fet que aquest ús podia esdevenir un possible origen de trastorns del llenguatge i del son en els més petits. Òbviament, segons els protagonistes del reportatge, aquesta sobreexposició a les pantalles també podia comportar conseqüències greus per als més grans. L’ ús de les pantalles titllat com “una epidèmia silenciosa i perillosa” sembla massa alarmant tot i que tots estaríem d’ acord en el fet que un mal ús de les pantalles, en termes de temps d’ exposició i d’ accés a continguts inadequats, és sempre reprobable.

Per tal de contrarrestar visions que sovint venen esbiaixades, m’ agrada recomanar l’ Informe elaborat fa dos anys per la AAP, American Academy of Pediatrics, Beyond ‘turn it off’: How to advise families on media use, que davant el concepte conegut com “screen time” o temps que passem davant les pantalles, han canviat postures inicials de mantenir els nens allunyats de les pantalles per aportar dades, acompanyades d’ evidències empíriques i oferir recomanacions sobre com acompanyar els nois i noies de totes les edats en l’ ús d’ aquestes. Un dels punts a destacar és que la participació de les famílies amb els mitjans facil·lita la interacció social i l’ aprenentatge. Finalment, una de les recomanacions a families que dóna l’ AAP és la de jugar a videojocs amb els fills. De cara als més petits, sempre co-veure els continguts amb ells, tot i que això,  crec que en molts casos ja costaria més ….

De ments obertes, grans persones i allò que mou el món

Captura de pantalla 2015-11-22 a las 22.32.20

Aquesta setmana s’ha celebrat a Reus la quarta edició del TedxReus, un esdeveniment amb la marca TED que aquest any tenia com lema: Què mou el món? Un seguit de ponents que no van deixar indiferents a ningú, van exposar en catorze minuts i des de diferents vessants, allò que segons ells  i elles mou el món. Així, es van tractar qüestions com la identitat, l’ educació, l’ ètica, la comunicació, la recerca, les relacions humanes, la religió, la governança… tot això en un context convuls i d’ incertesa com és l’ actual, temps també de manca de valors, com van assenyalar alguns dels ponents. D’ entre totes, volia destacar algunes intervencions, la de l’ escriptor Joan Carreras, que va fer una exposició sobre la dicotomia entre la nostra identitat virtual i presencial al més pur estil TED, amb bon tempo i humor, però alhora aprofundint en el missatge a transmetre,  la de la Mònica Bernabé, corresponsal a l’ Afganistan durant anys, qui ens va fer una lectura crítica des de la seva experiència sobre el conflicte islàmic i va posar cara a les víctimes invisibles d’ una guerra que fa molts anys que dura… O la Núria Picas, exemple de superació que ens va ensenyar la importància de no defallir i perseverar en la recerca de fites. Properament aquestes intervencions es podran veure des del web de TedxReus.

Si bé hi va haver una intervenció sobre educació, un brillant Eduard Vallory, que va incidir en la necessitat d’ actualitzar de forma disruptiva el sistema educatiu i en la innovació com a motor de canvi, altres ponents com el científic Manel Esteller o l’ apassionat Joan Antoni Melé van coincidir amb ell en el fet que les escoles actuals no preparen els joves per afrontar la vida professional que els espera amb massa garantia, i que lluny d’ això s’ està donant una pèrdua de valors humans importantíssima que reverteix alhora en la formació integral de les persones. Com sempre, al voltant d’ esdeveniments com el TED hi ha aquelles persones que el fan possible, les que hi assisteixen, les que el veuen des de la distància, les que el segueixen a les xarxes … Tot plegat esdevé un gran família, un grup de ments inquietes unides per la curiositat i les ganes de fer un món millor. Definitivament, el que mou el món són aquest tipus de persones. Un altre dels ponents, en Jaume Sanllorente, fundador de la oenagé Sonrisas de Bombay va dir que sovint oblidem que tots vivim al mateix món, i que en aquest hi ha molta bondat. Sanllorente afirmà que és a les nostres mans incidir de forma positiva en allò que ens rodeja, no cal tenir grans objectius. Ell ho va fer en un viatge a la Índia, per la resta de nosaltres -moguts pel que vam sentir ahir- el viatge potser comença ara.

Imatge: ewitsoe

 

De mestres, emocions i paraules solidàries

Screen Shot 2013-10-13 at 1.47.09 PM

El passat 5 d´octubre es celebrava arreu del món el World Teachers’ Day, dia mundial dels mestres, proclamat per la UNESCO el 1994 per conmemorar l´adopció de la recomanació ILO/UNESCO Recommendation concerning the Status of Teachers, relativa a la situació del personal docent. En aquesta recomanació s’estableixen els drets i obligacions del personal docent així com les normes internacionals per a la seva formació inicial i formació contínua, contractació, ocupació i condicions d’ensenyament i aprenentatge. També s’hi contemplen diverses recomanacions per a la participació dels docents en les decisions educatives a través de consultes i negociacions amb les autoritats educatives. Des de la seva adopció, la Recomanació ha estat considerada com un important conjunt de directrius fonamental en promoure la situació del personal docent en interès d’una educació de qualitat.

Quan escrivim aquestes línies, acaba la quarta setmana de lluita i de vaga indefinida de docents de les Illes Balears on tants i tantes mestres han escollit aquesta via com la única possible. Les notres paraules més solidàries, doncs, per la seva exemplar unió i mobilització, que, a més de donar-nos moltes lliçons, ens ha de portar a fer reflexions importants sobre la tasca docent i la importància de la seva qualitat i impacte en la vida de tants nens i nenes. Destacava fa poc en una entrevista el Dr. Francisco Mora, expert en neuroeducació, el rol dels docents i la necessitat de tenir generacions de professorat ben formades que puguin donar resposta al repte d´educar.  Com diu Mora “ensenyar significa emocionar“, sense emoció no podem transmetre la passió per allò que estem fent i si no hi ha passió és difícil que en moments com l´actual, amb la llei LOMCE acabada d´aprovar i amb força condicions adverses, poguem ensortir-nos-en. M´atreviria a dir que a casa nostra el que ens sobra és emoció i passió per la feina que fem, la feina diària de tants i tantes mestres, de vegades duta a terme en condicions precàries, així ho demostra i és encomiable. I aquells que ens dediquem a ensenyar els futurs i futures mestres a les Facultats d´ Educació hem de ser coscients també d’ aquest fet i no oblidar que una bona preparació més l’emoció necessària faràn dels nostres estudiants uns bon mestres del demà. Aquest és el nostre repte i el nostre compromís.

Imatge: stevendepolo

De croissants, telèfons mòbils i empoderament

A començaments de la setmana passada vaig assisitir a la  seu de la UNESCO de Paris a la  Mobile Learning Week 2013, esdeveniment que va comptar amb la participació de més de 700 delegats d’ arreu del món, i que té com objectiu explorar l’aprenentatge mòbil i la seva contribució única i significativa per tal d’ augmentar l’accés a l’educació, la qualitat i la igualtat, premises ja recollides en la Declaració mundial de 1990 The World Declaration on Education for All (EFA). La Mobile Learning Week de 2013 es va centrar en tres grans focus, tots ells relacionats amb objectius que tenen a veure amb l’aprenentatge mòbil o mlearning: 1.la millora dels nivells d’alfabetització d’adults i joves i augment de les oportunitats de lectura. 2. la millora de la qualitat de l’educació i com les tecnologies mòbils poden donar suport als mestres i el seu desenvolupament professional. 3. L’assoliment de la paritat de gènere i la igualtat en l’educació i com les tecnologies mòbils poden empoderar i facil·litar l’accés equitatiu a una educació bàsica de bona qualitat per a tots i totes, i més en particular per les dones i les nenes. Un resum de les ponències i experiències presentades es pot trobar aquí.

Per als professionals que fa temps treballem en aquest àmbit, el fet que una institució de tanta rellevància mundial creï tota una línia de recerca i de polítiques educatives al voltant d’ aquest concepte –UNESCO Mobile Learning Publications–  esdevé realment important i ens anima a seguir el camí començat des de fa uns anys, quan el Mobile Learning no era massa conegut. Personalment crec que avui en dia seria un error no introduir el potencial de les tecnologies mòbils, les mateixes que portem a la butxaca, a l’ educació i també en la formació tan inicial com continuada del professorat. A casa nostra, i ja a les portes de la celebració del Mobile World Congress aquesta setmana a Barcelona, destacar una inciativa pionera duta a terme des del Departament d’ Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, el Mobile Learning Awards 2013, convocat conjuntament amb la Fundació Barcelona Mobile World Capital (GSMA i la MWC) i la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona que volen impulsar l’ús educatiu dels mòbils entre els joves catalans. Esperem que la iniciativa no quedi aquí i que aquesta només sigui el començament d’ una llarga amistat.

Imatge: Mar Camacho

De l’ Internet de les coses i la ciutadania smart

Sembla ser que el 2013 sentirem encara més a parlar de dos conceptes, les “smart cities” i l’ Internet de les coses“, aquesta darrera considerada una tecnologia emergent que descriu un futur en el qual els objectes físics quotidians es connecten a la xarxa i són capaços de comunicar-se uns amb altres. Tot i que ens pot semblar ciència ficció, la veritat és que d’ un temps ençà les ciutats estan evolucionant cap a una nova dimensió on la informació,  actiu indispensable de la nostra vida, contribueix al desenvolupament d’un ecosistema “smart” que abasta des de la mobilitat al govern, passant per la salut o la cultura i la sostenibilitat dels recursos energètics. Les infraestructures virtuals s’integren cada vegada més amb el paisatge físic, l’ Internet de les coses ens proporciona oportunitats per aprendre de la vida quotidiana, i la tecnologia, cada vegada més integrada en els espais fa que es creïn nous paisatges que combinen allò real amb allò virtual, com és el cas de la realitat augmentada.  Així, els ciutadans i ciutadanes es troben al centre d’ escenaris cada vegada més ubics i complexos,  s’interrelacionen amb un entorn canviant -sovint amb l’ ajut de la tecnologia- i han de saber gestionar la gran complexitat que la smart city com espai d’ aprenentatge els ofereix.

És en aquest context on cal que ens qüestionem quines formes pot adaptar l’ anomenada smart education per esdevenir catalitzadora de canvi, generadora d’innovació social i aglutinar -alhora- totes aquestes peces que composen aquest mosaic: els recursos de la ciutat, la tecnologia que magnifica exponencialment el seu potencial… En el marc de les smart cities, i encentant un 2013 declarat per la Unió Europea com Any Europeu dels Ciutadans i ciutadanes, ens cal ara més que mai pensar com fer que aquesta ciutadania participi de forma activa i prengui consciència de la pròpia ciutat, que sàpiga copsar i gaudir de tot el coneixement escampat arreu: en els parcs, els museus, els carrers, els jardins… i oferir-li estratègies per tal que aquesta experiència li sigui enriquidora i del tot significativa, mai una forma d’ exclusió.

Imatge: Mar Camacho

De vi calent i despropòsits flagrants

Suposo que no devia ser fàcil per a la Consellera Rigau abandonar el passat dimarts 4 de desembre la reunió amb els consellers  autonònics d’ Educació davant els canvis “last-minute” que van fer a l’ avantprojecte de la llei de Millora de la Qualitat Educativa (Lomce) proposada pel ministre espanyol d’ Educació José Ignacio Wert. Tampoc és fàcil pels catalans i catalanes veure com un model d’ èxit com és la immersió lingüística que s’ha dut a terme a Catalunya des de fa força anys sigui amenaçat i que la llengua catalana quedi relegada a ser una assignatura considerada d’ especialitat, després de les matèries troncals i les específiques. Entre d’ altres mesures l’ esborrany de l’ avantprojecte inclou una aposta per l’ elecció primerenca d’ itineraris acadèmics o professionals, la incorporació de proves estatals, però manté el Batxillerat com un dels de més curta durada de tot Europa. El caire excloent del seu contingut i la consolidació d’una educació diferent per als sectors més desfavorits farà que al llarg d’ aquesta setmana siguem molts i moltes els que ens manifestarem en contra d’ aquest avantprojecte, que va molt més enllà de l’àmbit estrictament educatiu i amenaça de ple la nostra llengua i un model multicultural i plurilingüe reeixit, del qual el català n’ha estat sempre l’ eix vertebrador.

En un altra ordre de coses, la setmana passada vaig ser a Berlin, participant en el Online Educa 2012, congrés que té lloc cada any en aquesta ciutat i que és punt de referència dins l’ àmbit de la Tecnologia Educativa. És tradició -mentre dura el congrés- fer una escapada a un dels mercats de nadal típics d’ aquestes dates que hi ha per tota la ciutat a prendre un got de Glühwein, un reconstituent deliciós que ajuda a combatre les baixes temperatures de l’època. Entre les tendències marcades aquest any destacar una vegada més el Mobile Learning, o sigui la utilització dels dispositius mòbils en educació del que ja hem parlat en altres entrades d’ aquest bloc en el que fa bastant temps treballem i al voltant del qual vam presentar un Workshop: Enhancing Participatory Culture with social and  mobile media sobre un projecte de col·laboració internacional amb la Salford University (Anglaterra), Beuth University of Applied Sciences (Alemanya), AUT University (Nova Zelanda) i la Universitat Rovira i Virgili. Els altres grans temes del congrés van ser els MOOCs (Massive Open Online Courses) i com organitzacions coms el cas de Coursera que estan canviant i qüestionant la formació online tradicional. També es van presentar algunes experiències al voltant de la Flipped Classroom, o la classe al revés i finalment també hi varen haver moltes referències al concepte de l’ Smart Education, entesa com un gran escenari que dóna cabuda a processos d’ aprenentatge cada vegada més ubics i complexos on el paper mediador de la tecnologia és clau perquè aquest es produeixi d’una manera significativa.

Tot i que a casa nostra les temperatures no són tan baixes com a Alemanya, potser tenir a l’ abast una mica de vi calent ens pot ajudar a afrontar una setmana que es preveu força freda. Molts ànims a tothom!

Imatge: Justinsfoto

De la mobilitat intergeneracional i el futur del país

Començar l’ entrada d’ aquest bloc tot esmentant l’ important rol que té l’ educació en el desenvolupament de la societat esdevé no només necessari, sinó també obligatori en aquests moments. A la llum del paper que l’educació pot jugar en la promoció del creixement econòmic, l’ èxit dels països passa per assegurar que els i les joves aconsegueixin un major nivell d’educació que els seus pares i mares – això és el que es coneix com la mobilitat intergeneracional en educació i així ho determina l’ informe 2012 edition of Education at a Glance: OECD Indicators que l’ OCDE acaba de fer públic recentment. Un dels nous indicadors de l’ informe d’ aquest any és sobre la mobilitat educativa en l’educació i mostra que molts països estan fent progressos notables en aquest sentit. La meitat dels adults joves dels països de l’OCDE han assolit el mateix nivell d’educació que els seus pares i mares: el 13% tenen un nivell baix d’educació, el 21%, un nivell mitjà i el 16%, un nivell alt. D’ altra banda, el 37% de joves d’ entre 25 i 34 anys han superat el nivell educatiu dels seus pares i mares mentre que només un 13% han assolit un nivell més baix.

El mencionat informe també mostra que molts països de l’OCDE han d’abordar el creixent problema dels joves que no tenen feina  i són fora del sistema educatiu. Aquesta preocupació és també compartida per la Unió Europea, ja que defineix l’ abandonament escolar com una de les cinc prioritats estratègiques que cal reduir de cara a l’ Horitzó 2020. Aquesta població va començar a augmentar el 2009 i es va disparar a gairebé el 16,0% el 2010 -un signe de les dificultats que han patit els  joves com a conseqüència de la recessió mundial. En aquest sentit, l’OCDE recomana examinar les mesures que poden incrementar la participació productiva d’ aquest grup de risc, entre elles l’educació i la formació professional així com les oportunitats d’educació no formal i la formació.

Simultàniament, el curs acadèmic 2012-13 ha comencat emmig d’ un maremàgnum d’ esdeveniments polítics i socials que han anat acompanyats de retallades i la incertesa d’ un futur desdibuixat i marcat per la nova Llei d’ Educació de Wert, l’increment de les taxes universitàries, la desaparició de màsters i cursos de postgrau i doctorat, la reducció dels plans de formació del professorat, les beques, l’ agonia dels Erasmus… Tots aquests factors mapegen un escenari educatiu en el que cal lluitar més que mai per seguir endavant, i ens cal fer-ho amb optimisme, mirant de donar el millor de nosaltres als nostres estudiants.

Els propers dies 15 i 16 d’ octubre tindran lloc a Barcelona les Jornades Educació Avui, organitzades per la Fundació Bofill que tenen com objectiu debatre sobre l’estat actual de l’educació a Catalunya. és clar que un dels reptes principals que té plantejada l’educació al nostre país és la millora de l’èxit educatiu en els àmbits formals, informals i no formals. Ens cal debat i esforç, volem un sistema educatiu fort, que arribi més enllà d’on nosaltres hem arribat, amb generacions preparades i que nodreixi el país per al seu millor desenvolupament.

Imatge: http://www.flickr.com/photos/chewie007/

De visions de futur, contes europeus i peces que no encaixen

El mateix dia que professors i professores de tots nivells educatius, associacions de pares i mares, moviments de renovació pedagògica  i sindicats s’han posat d’acord i han sortit al carrer de manera massiva per tal de manifestar-se a favor d’una educació de qualitat s’ha anunciat per part del Govern de la generalitat de Catalunya la posada en marxa del programa ‘iDigital‘, que té com un dels seus principals objectius posicionar Catalunya entre les deu regions capdavanteres en tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) l’any 2020. El pla, que compta amb 216 milions d’euros de pressupost i es basa en la cooperació entre el sector públic i el sector privat, pretén dinamitzar el sector TIC català i fer arribar les TIC a totes les petites i mitjanes empreses catalanes.

D’ entre les línies d’actuació del Pla idigital, algunes de les quals coincideixen amb la Digital Agenda for Europe (2010-2020) de la Unió Europea, hi destaquen la millora de la competitivitat empresarial amb les TIC , la potenciació del sector tecnològic català, la dinamització de l’ocupació gràcies a les TIC, l’ impuls de projectes tractors de l’Administració i la potenciació d’ accions de proximitat i referència.  En especial, voldria destacar el foment de la integració digital de la ciutadania, basat en “potenciar el coneixement, la utilització i l’aprofitament de les TIC per part de la ciutadania com a mesura per impulsar el desenvolupament personal, la millora de la qualitat de vida i el foment de la cohesió digital”.

Tot i que el pla em sembla molt ambiciós i que comparteixo plenament la visió a assolir, em costa veure com encaixaran els objectius  amb tot el seguit de retallades en educació, algunes d’ elles molt directament relacionades amb l’ús i integració significativa de les  TIC.  No només hem de presuposar l’ assoliment de la competència digital als nois i noies que surten del nostre sistema educatiu sinó que també els hi hem d’ assegurar.  Això passa per establir programes específics i blindats que permetin una correcta implementació de les TIC a l’ educació i per ser competitius també caldria revisar el model de formació professional que tenim i repensar-lo per a que sigui potent i de qualitat, però d’ això en parlarem un altra dia.  Si els nostres joves no disposen de coneixements ni estratègies per utilitzar les TIC i treure’n el màxim rendiment no podran transferir aquest coneixement ni rendabilitzar-lo en el terreny professional o social. Abans de l’ idigital, ens cal assolir una base sòlida per viure en una societat cada vegada més líquida,  … i aquesta solidesa s’ adquireix a l’ escola.

Imatge: http://www.flickr.com/photos/yourinmyhair/3809503994/

De l’ atenció, literacitats diverses i altres hàbits de la ment

La incorporació de les tecnologies a l’ aula i la possibilitat de permetre la utilització d’ ordinadors, telèfons mòbils, tauletes etc.. a les classes fa que sovint se’ns plantegi la dicotomia sobre si és bo o no permetre que s’ utilitzin els diferents dispositius, o tenir-los prohibits com es fa actualment a molts centres de casa nostra i també a universitats tan reputades com la Harvard Business School o la University of Chicago. La clau per a poder respondre a aquesta pregunta es troba en l’ atenció, considerada pel professor  Howard Rheingold, una de les literacitats o alfabetitzacions socials més importants que cal assolir al segle XXI.

Rheingold justifica en el seu article Attention, and Other 21st-Century Social Media Literacies que per tal d’ optimitzar l’ús que fem dels diferents mitjans de comunicació social cal anar més enllà de l’ús de les tecnologies i les habilitats per gestionar-les i pensar també en termes d’alfabetització. Cal, doncs, ampliar la nostra visió de les habilitats digitals i incloure d’ altres literacitats -com l’ atenció i altres hàbits de la ment- relacionades amb processos cognitius que afecten la manera en què aprenem, especialment quan ho fem mitjançant aquests mitjans de comunicació social. De la mateixa manera, a Describing 16 Habits of Mind) Costa i Kallick proposen que hi ha hàbits de la ment -com la mateixa atenció- que ajuden a desenvolupar el pensament creatiu i la  la resolució de problemes: la persistència, la capacitat de saber comunicar-se amb claredat i precisió, la gestió de la impulsivitat, la recopilació de dades a través de tots els sentits, saber escoltar amb comprensió i empatia, crear, imaginar, innovar, pensar amb flexibilitat, respondre amb admiració i sorpresa, aplicar els coneixements anteriors a situacions noves, mostrar-se oberts a l’ aprenentatge continuat… Aquests hàbits permeten que es produeixi una transferència de l’aprenentatge significativa i proporcionen una base per reflexionar sobre els desafiaments d’aprendre i col·laborar en línia.

L’atenció a l’aula també és important. Rheinhold afirma que amb l’abundància d’informació que hi ha a la xarxa, la nostra atenció està constantment sent redirigida d’ un punt cap a un altre i això fa que de vegades no poguem mantenir-nos concentrats en la tasca que estem duent a terme. Tenim un alumnat que està acostumat a fer diferents tasques alhora, però sovint de manera superficial. L’ autor considera que l’atenció i altres literacitats com la participació, la col·laboració, la consciència de xarxa i el consum crític constitueixen un conjunt d’ actituds que cal exercitar o que es poden adquirir. Ell advoca pel desenvolupament entre l’ alumnat d’una mena de consciència sobre on s’ està dirigint l’ atenció en cada moment i que cal promoure estratègies per poder prendre -el que ell anomena- “microdecisions” quan l’atenció s’interromp, que permetin retrobar el camí perdut. Hem de tenir present que necessitarem diferents formes d’ atenció depenent del moment en què ens trobem, això és obvi.  De vegades haurem de bloquejar les distraccions i centrar la nostra atenció en un únic punt i d’ altres ens caldrà tenir oberts tots els fronts possibles. El professor Rheinhold fa una pràctica amb els seus alumnes abans de començar les classes i els demana que tanquin els ulls i tots els seus aparells durant un minut i que experimentin el que els passa per la ment i observin cap on va la seva atenció quan no tenen elements externs. Tot seguit comença la classe i els demana que prenguin nota d’on va la seva atenció i com estar atents al que estan fent, després els demana que en facin una reflexió via bloc o wiki i ho comparteixin amb els companys. Diu que així fa  que prenguin consciència de la pròpia atenció i que això els farà ser més conscients d’ allò que aprenen. Hàbits de la ment, ho provarem…

Imatge: http://www.flickr.com/photos/44124447[email protected]/

D’ imatges esbiaixades, identitat digital i velles pràctiques d’ espies

No hi ha dubte en afirmar que la identitat digital és una de les grans qüestions no resoltes pel que fa a l’ús de les xarxes socials per part dels i les joves. Fa un temps que treballem al voltant d’ aquest concepte entenent-lo  no només com la imatge que nosaltres projectem sobre nosaltres mateixos a la xarxa sinó com la suma d’ aquesta imatge més tot allò que els altres (coneguts, amics, i amics d’ amics) projecten de nosaltres, informació sobre la que sovint no podem exercir cap control. Moltes vegades, el desequilibri entre les dues percepcions és abismal, especialment en el cas dels adolescents.

La Dra. Katie Davis treballa en el projecte Havard project Zero amb el Dr. Howard Gardner en relació al  paper que les tecnologies digitals i les xarxes socials juguen en les vides dels adolescents. En particular, Davis explora el desenvolupament d’un mateix  per part dels adolescents i els factors que afecten aquest procés, com ara els mitjans digitals i les estretes relacions interpersonals que s’hi donen. El treball de Davis es centra en com es configura la identitat adolescent i  les implicacions ètiques d’ expressar-se en línia i analitza la forma en què l’ús dels joves dels mitjans digitals influeix en com es perceben a si mateixos en la societat així com en la imatge que projecten. Segons Davis, “és molt interessant pensar en com el procés de creació de la identitat digital està sent enormement influenciat per la tecnologia que els nens tenen a la seva disposició” D’ altra banda, és freqüent trobar estudis, tal i com s’ explica en l’ article A strange in the mirror? Students perceptions about their digital identity, elaborat el curs passat per la Dra. Linda Castañeda i jo mateixa, amb estudiants universitaris, que detecten que els joves no són del tot conscients de la seva identitat digital ni del fet que les imatges de sí mateixos que projecten a les xarxes socials siguin sovint esbiaxades i no es corresponguin amb la realitat. Així, és bàsic conscienciar als nens i nenes ja de petits de la repercussió que pot tenir la seva activitat a la xarxa. Claríssimament ens cal formació en els centres educatius, a la formació inicial de mestres i professorat i també en els processos de formació continuada, sobre els mecanismes que gestionen la privacitat de dades a la xarxa i dels que sovint no se’n fa prou ús.

L’ altra cara de la moneda és el retorn a velles pràctiques a càrrec d’ adolescents que, tot i tenir perfils púbics a les xarxes, han desenvolupat noves estratègies comunicatives, com la Esteganografía social,  amb l’ objectiu de tenir privacitat i comunicar-se de manera codificada només amb qui desitgen quan participen en espais públics com ara Facebook en els que hi ha diferents nivells de proximitat i on també s’hi poden trobar eventualment els propis pares i mares.  A Social Steganography: Learning to Hide in Plain Sight se’ns parla d’ aquesta habilitat que consisteix en amagar determinada informació en un missatge que aparentment es troba a la vista, com feien els espies.  Dana Boyd, autora del post, afirma “el que em fascina és que els adolescents estan prenent aquestes estratègies en els espais digitals, on es dóna el reconeixement de múltiples audiències i exploren els desafiaments de parlar en capes, a múltiples nivells i en diferents llenguatges.”

Si més no cal felicitar la iniciativa, doncs aquesta és una estratègia que vé donada a partir d’una necessitat a la que els i les adolescents han trobat resposta. En definitiva, aquest és el gran poder dels diferents llenguatges així com de la propietat expansiva de la comunicació a les xarxes.

Imatge:  http://www.flickr.com/photos/fotologic/