Aquesta setmana s’ha celebrat a Reus la quarta edició del TedxReus, un esdeveniment amb la marca TED que aquest any tenia com lema: Què mou el món? Un seguit de ponents que no van deixar indiferents a ningú, van exposar en catorze minuts i des de diferents vessants, allò que segons ells  i elles mou el món. Així, es van tractar qüestions com la identitat, l’ educació, l’ ètica, la comunicació, la recerca, les relacions humanes, la religió, la governança… tot això en un context convuls i d’ incertesa com és l’ actual, temps també de manca de valors, com van assenyalar alguns dels ponents. D’ entre totes, volia destacar algunes intervencions, la de l’ escriptor Joan Carreras, que va fer una exposició sobre la dicotomia entre la nostra identitat virtual i presencial al més pur estil TED, amb bon tempo i humor, però alhora aprofundint en el missatge a transmetre,  la de la Mònica Bernabé, corresponsal a l’ Afganistan durant anys, qui ens va fer una lectura crítica des de la seva experiència sobre el conflicte islàmic i va posar cara a les víctimes invisibles d’ una guerra que fa molts anys que dura… O la Núria Picas, exemple de superació que ens va ensenyar la importància de no defallir i perseverar en la recerca de fites. Properament aquestes intervencions es podran veure des del web de TedxReus.

Si bé hi va haver una intervenció sobre educació, un brillant Eduard Vallory, que va incidir en la necessitat d’ actualitzar de forma disruptiva el sistema educatiu i en la innovació com a motor de canvi, altres ponents com el científic Manel Esteller o l’ apassionat Joan Antoni Melé van coincidir amb ell en el fet que les escoles actuals no preparen els joves per afrontar la vida professional que els espera amb massa garantia, i que lluny d’ això s’ està donant una pèrdua de valors humans importantíssima que reverteix alhora en la formació integral de les persones. Com sempre, al voltant d’ esdeveniments com el TED hi ha aquelles persones que el fan possible, les que hi assisteixen, les que el veuen des de la distància, les que el segueixen a les xarxes … Tot plegat esdevé un gran família, un grup de ments inquietes unides per la curiositat i les ganes de fer un món millor. Definitivament, el que mou el món són aquest tipus de persones. Un altre dels ponents, en Jaume Sanllorente, fundador de la oenagé Sonrisas de Bombay va dir que sovint oblidem que tots vivim al mateix món, i que en aquest hi ha molta bondat. Sanllorente afirmà que és a les nostres mans incidir de forma positiva en allò que ens rodeja, no cal tenir grans objectius. Ell ho va fer en un viatge a la Índia, per la resta de nosaltres -moguts pel que vam sentir ahir- el viatge potser comença ara.

Imatge: ewitsoe