De la mobilitat intergeneracional i el futur del país

Començar l’ entrada d’ aquest bloc tot esmentant l’ important rol que té l’ educació en el desenvolupament de la societat esdevé no només necessari, sinó també obligatori en aquests moments. A la llum del paper que l’educació pot jugar en la promoció del creixement econòmic, l’ èxit dels països passa per assegurar que els i les joves aconsegueixin un major nivell d’educació que els seus pares i mares – això és el que es coneix com la mobilitat intergeneracional en educació i així ho determina l’ informe 2012 edition of Education at a Glance: OECD Indicators que l’ OCDE acaba de fer públic recentment. Un dels nous indicadors de l’ informe d’ aquest any és sobre la mobilitat educativa en l’educació i mostra que molts països estan fent progressos notables en aquest sentit. La meitat dels adults joves dels països de l’OCDE han assolit el mateix nivell d’educació que els seus pares i mares: el 13% tenen un nivell baix d’educació, el 21%, un nivell mitjà i el 16%, un nivell alt. D’ altra banda, el 37% de joves d’ entre 25 i 34 anys han superat el nivell educatiu dels seus pares i mares mentre que només un 13% han assolit un nivell més baix.

El mencionat informe també mostra que molts països de l’OCDE han d’abordar el creixent problema dels joves que no tenen feina  i són fora del sistema educatiu. Aquesta preocupació és també compartida per la Unió Europea, ja que defineix l’ abandonament escolar com una de les cinc prioritats estratègiques que cal reduir de cara a l’ Horitzó 2020. Aquesta població va començar a augmentar el 2009 i es va disparar a gairebé el 16,0% el 2010 -un signe de les dificultats que han patit els  joves com a conseqüència de la recessió mundial. En aquest sentit, l’OCDE recomana examinar les mesures que poden incrementar la participació productiva d’ aquest grup de risc, entre elles l’educació i la formació professional així com les oportunitats d’educació no formal i la formació.

Simultàniament, el curs acadèmic 2012-13 ha comencat emmig d’ un maremàgnum d’ esdeveniments polítics i socials que han anat acompanyats de retallades i la incertesa d’ un futur desdibuixat i marcat per la nova Llei d’ Educació de Wert, l’increment de les taxes universitàries, la desaparició de màsters i cursos de postgrau i doctorat, la reducció dels plans de formació del professorat, les beques, l’ agonia dels Erasmus… Tots aquests factors mapegen un escenari educatiu en el que cal lluitar més que mai per seguir endavant, i ens cal fer-ho amb optimisme, mirant de donar el millor de nosaltres als nostres estudiants.

Els propers dies 15 i 16 d’ octubre tindran lloc a Barcelona les Jornades Educació Avui, organitzades per la Fundació Bofill que tenen com objectiu debatre sobre l’estat actual de l’educació a Catalunya. és clar que un dels reptes principals que té plantejada l’educació al nostre país és la millora de l’èxit educatiu en els àmbits formals, informals i no formals. Ens cal debat i esforç, volem un sistema educatiu fort, que arribi més enllà d’on nosaltres hem arribat, amb generacions preparades i que nodreixi el país per al seu millor desenvolupament.

Imatge: http://www.flickr.com/photos/chewie007/

De visions de futur, contes europeus i peces que no encaixen

El mateix dia que professors i professores de tots nivells educatius, associacions de pares i mares, moviments de renovació pedagògica  i sindicats s’han posat d’acord i han sortit al carrer de manera massiva per tal de manifestar-se a favor d’una educació de qualitat s’ha anunciat per part del Govern de la generalitat de Catalunya la posada en marxa del programa ‘iDigital‘, que té com un dels seus principals objectius posicionar Catalunya entre les deu regions capdavanteres en tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) l’any 2020. El pla, que compta amb 216 milions d’euros de pressupost i es basa en la cooperació entre el sector públic i el sector privat, pretén dinamitzar el sector TIC català i fer arribar les TIC a totes les petites i mitjanes empreses catalanes.

D’ entre les línies d’actuació del Pla idigital, algunes de les quals coincideixen amb la Digital Agenda for Europe (2010-2020) de la Unió Europea, hi destaquen la millora de la competitivitat empresarial amb les TIC , la potenciació del sector tecnològic català, la dinamització de l’ocupació gràcies a les TIC, l’ impuls de projectes tractors de l’Administració i la potenciació d’ accions de proximitat i referència.  En especial, voldria destacar el foment de la integració digital de la ciutadania, basat en “potenciar el coneixement, la utilització i l’aprofitament de les TIC per part de la ciutadania com a mesura per impulsar el desenvolupament personal, la millora de la qualitat de vida i el foment de la cohesió digital”.

Tot i que el pla em sembla molt ambiciós i que comparteixo plenament la visió a assolir, em costa veure com encaixaran els objectius  amb tot el seguit de retallades en educació, algunes d’ elles molt directament relacionades amb l’ús i integració significativa de les  TIC.  No només hem de presuposar l’ assoliment de la competència digital als nois i noies que surten del nostre sistema educatiu sinó que també els hi hem d’ assegurar.  Això passa per establir programes específics i blindats que permetin una correcta implementació de les TIC a l’ educació i per ser competitius també caldria revisar el model de formació professional que tenim i repensar-lo per a que sigui potent i de qualitat, però d’ això en parlarem un altra dia.  Si els nostres joves no disposen de coneixements ni estratègies per utilitzar les TIC i treure’n el màxim rendiment no podran transferir aquest coneixement ni rendabilitzar-lo en el terreny professional o social. Abans de l’ idigital, ens cal assolir una base sòlida per viure en una societat cada vegada més líquida,  … i aquesta solidesa s’ adquireix a l’ escola.

Imatge: http://www.flickr.com/photos/yourinmyhair/3809503994/

De continguts, competències i un plà de negocis educatiu

Aquest cap de setmana diversos mitjans s’han fet ressò de la polèmica que recorre Europa al voltant del currículum. La pregunta és clara:  els nostres estudiants/es realment aprenen allò que necessiten a les escoles i als centres de secundària? És veritat que hi ha una sobresaturació de continguts educatius i de competències a assolir?  Aquest debat es monopolitza entre la dicotomía de reduïr el currículum  i focalitzar els esforços en allò que consideraríem els  estudis  tradicionals (continguts per excel·lència) o bé continuar en la línia que advoca per l’ adquisició de competències i habilitats que han de permetre els estudiants/es  saber desenvolupar-se  en un món canviant i en evolució en detriment de l’ adquisició de “coneixement”. D’ altra banda, avui mateix s’han publicat els resultats d’ enquestes segons les quals l’ índex de fracàs escolar i d’ abandonament precoç a l’ Estat Espanyol és prou alt i preocupant com per a fer valoracions i estabir nous rumbs.

Al Regne Unit, el  govern conservador de Cameron, conscient de la devallada en qualitat educativa del seu sistema va publicar el passat mes de novembre -envoltat de gran polèmica també- el seu full de ruta particular:  Business Plan 2011-2015 | Department for Education. Inicialment sobta que en el títol d’ aquest document-marc s’hi incorpori un terme tan aliè a l’ Educació com és un plà de negocis.  Aquest,  -de quatre anys de durada-  va decididament encaminat a redreçar la situació del sistema educatiu  del país i hi hi destaca, entre d’ altres mesures a prendre, la necessitat de revisar i reformular els continguts curriculars.

D’ aquest document-marc també m’han sobtat alguns aspectes. En primer lloc s’ anuncia que el document anirà canviant i que s’ actualitzarà anualment segons les dades obtingudes.  Tot seguit s’ aborda la visió a assolir, es detallen els objectius, es fixen prioritats i aquestes es vinculen amb accions, fites i terminis.  Seguidament venen els indicadors d’ assoliment de les diferents fites juntament amb les dates concretes en què es publicaran, tot això per a que la ciutadania pugui seguir el procés d’ aprop i pugui  prendre decisions relatives a l’ educació dels seus fills/es. Tot  en un exercici de transparència sense precedents.  Sense entrar en detalls sobre si les mesures són les millors o no, si que penso que l’ exercici de racionalització i de transparència del procés és encertat.  De vegades l’ allau d’ informes, dictàmens, reports i publicacions diverses ens allunyen de la realitat. Ara més que mai convé tenir una visió única, uns objectius ben definits  per poder avançar amb pas ferm. Quí sap si un petit plà de negocis ens pot fer veure el camí més clar.

Imatge : Kevin Mak http://www.flickr.com/photos/kymak/2843649228/