De visions de futur, contes europeus i peces que no encaixen

El mateix dia que professors i professores de tots nivells educatius, associacions de pares i mares, moviments de renovació pedagògica  i sindicats s’han posat d’acord i han sortit al carrer de manera massiva per tal de manifestar-se a favor d’una educació de qualitat s’ha anunciat per part del Govern de la generalitat de Catalunya la posada en marxa del programa ‘iDigital‘, que té com un dels seus principals objectius posicionar Catalunya entre les deu regions capdavanteres en tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) l’any 2020. El pla, que compta amb 216 milions d’euros de pressupost i es basa en la cooperació entre el sector públic i el sector privat, pretén dinamitzar el sector TIC català i fer arribar les TIC a totes les petites i mitjanes empreses catalanes.

D’ entre les línies d’actuació del Pla idigital, algunes de les quals coincideixen amb la Digital Agenda for Europe (2010-2020) de la Unió Europea, hi destaquen la millora de la competitivitat empresarial amb les TIC , la potenciació del sector tecnològic català, la dinamització de l’ocupació gràcies a les TIC, l’ impuls de projectes tractors de l’Administració i la potenciació d’ accions de proximitat i referència.  En especial, voldria destacar el foment de la integració digital de la ciutadania, basat en “potenciar el coneixement, la utilització i l’aprofitament de les TIC per part de la ciutadania com a mesura per impulsar el desenvolupament personal, la millora de la qualitat de vida i el foment de la cohesió digital”.

Tot i que el pla em sembla molt ambiciós i que comparteixo plenament la visió a assolir, em costa veure com encaixaran els objectius  amb tot el seguit de retallades en educació, algunes d’ elles molt directament relacionades amb l’ús i integració significativa de les  TIC.  No només hem de presuposar l’ assoliment de la competència digital als nois i noies que surten del nostre sistema educatiu sinó que també els hi hem d’ assegurar.  Això passa per establir programes específics i blindats que permetin una correcta implementació de les TIC a l’ educació i per ser competitius també caldria revisar el model de formació professional que tenim i repensar-lo per a que sigui potent i de qualitat, però d’ això en parlarem un altra dia.  Si els nostres joves no disposen de coneixements ni estratègies per utilitzar les TIC i treure’n el màxim rendiment no podran transferir aquest coneixement ni rendabilitzar-lo en el terreny professional o social. Abans de l’ idigital, ens cal assolir una base sòlida per viure en una societat cada vegada més líquida,  … i aquesta solidesa s’ adquireix a l’ escola.

Imatge: http://www.flickr.com/photos/yourinmyhair/3809503994/

De tisorades diverses i senyals perduts

Aquesta setmana que acabem precisament no ha estat plagada de bones notícies. Mentre els nostres veïns i veïnes del món àrab es troben lluitant pels seus drets més elementals, hem vist com les xarxes socials, una vegada més, ens han permès l’ accés a una informació  gens esbiaixada i certament prou dura, que fa que el cor se’ns faci petit en veure determinades imatges. A casa nostra, tanmateix, també patim tisorades de tot tipus i mesura. De moment, al País Valencià, després de 26 anys d’ emissió, ja no es pot veure TV3. Ens hem quedat #sensesenyal i sense més coses: sense llibertat d’informació, sense llibertat d’ expressió i sense un espai importantíssim de comunicació i divulgació en llengua catalana.

L’ altra retallada és la reducció preventiva del Departament d’ Ensenyament d’un 20% dels pressupostos dels centres i l’aturada del projecte eduCAT 1×1. Al llarg de la setmana s’ha escrit molt sobre la conveniència o no d’un programa tan ambiciós i polèmic alhora (personalment m’ agrada el to fresc i clar del resum que en feia avui en Jordi Roca o l’humor amb què Faro dibuixa una realitat que molts reconeixeríen com pròpia). En aquesta controvèrsia -però- hi ha molts punts de vista a tenir en compte: els dels professionals que han dissenyat, desenvolupat i fet el seguiment del projecte, els del professorat que s’hi ha vist involucrat, els de l’ estudiantat, les famílies, els centres educatius, la mateixa institució … i tothom té la seva petita part de raó. Potser si de bon començament s’hagués comptat amb aquest espectre d’ opinions, els resultats hauríen estat uns altres.

Com professional que es dedica a la docència universitària en l’ àmbit de la Tecnologia Educativa i tenint en compte tant els pros com els contres -que en són molts-  se’m fa necessari reivindicar la presència de la tecnologia a  les aules com un element que ha d’ afavorir  la innovació, l’ èxit escolar i esdevenir alhora catalitzador de canvi i de progrés. Després de la tisorada necessàriament caldrà determinar un nou full de ruta i tenir clares les línies estratègiques bàsiques que han de marcar el camí a seguir. Caldrà copsar bé els senyals que emeten tots els agents involucrats per tal de poder avançar amb pas ferm. I aquí no hi podem badar, perquè ens ho juguem tot.

Imatge: http://www.flickr.com/photos/spin_spin/2877784014/

Tendències en un 2011 mòbil

Just estrenat l’ any toca atrevir-se amb el que ens ha de venir i mirar de  dibuixar un mapa de les tendències tecnològiques que de ben segur marcaran el panorama educatiu del 2011: entre d’ altres l’ aprenentatge social, la realitat augmentada o els móns virtuals 3D,  tots  ells units per un fil comú que els engloba dins el que coneixem com aprenentatge mòbil o mlearning.  Si bé algunes d’ aquestes tendències  es basen en el que coneixem com tecnologies disruptives, d’ altres segueixen el camí cap a la seva consolidació  iniciat ja al llarg del 2010 o previs.  En primer lloc, voldria destacar l’ augment de l’ anomenat aprenentatge social (Social Learning) i tornar a fer èmfasi de la importància de les grans oportunitats per a l’ educació que les xarxes socials possibiliten.

És habitual -també a casa nostra-  trobar força  professionals de l’ educació amb comptes a Twitter, Facebook o LinkedIn que utilitzen aquests serveis per a compartir, interactuar i aprendre en un marc different, potser, on la informació flueix  ràpidament i on es permet la participació activa i l’ intercanvi constant. Les xarxes ens apropen i facil·liten trobar persones amb interessos comuns amb qui compartir, parlar i treballar de manera conjunta. Uns s’ aixequen quan els altres ens en anem a dormir, una punta del món parla amb l’ altra punta i ens desitgem bona nit o bon dia, però mai deixa de generar-se coneixement.

Si bé ja vaig parlar en un post previ del Mobile Learning o mlearning, seran també referència obligada la realitat augmentada (Augmented Reality), considerada tecnologia disruptiva, i els móns virtuals en 3D. Aquests  experimentaran un impuls prou evident al llarg del 2011, com pronostiquen alguns experts, tant des de la perspectiva de l’ús educatiu de les simulacions per a recrear situacions d’ aprenentatge, que caldran ser resoltes mitjançant la col·laboració i el treball en grup,  com per les aplicacions i potencial que aporten. La realitat augmentada, que consisteix en un conjunt de dispositius que afegixen informació virtual a la informació física ja existent, permet utilitzar la ubicació de l’ usuari/a per obtenir informació textual o auditiva sobre allò que s’ està veient, els llocs que es poden visitar, les alternatives culturals …  Donat el creixement massiu i l’ augment de l’ús de dispositius mòbils no només per a l’ oci sinó per a l’ aprenentatge, es preveu un creixement espectacular d’ aquestes tecnologies en els propers 5 anys. També podríem parlar dels tablets, dels iPads, dels codis QR i fins i tot dels ebooks, eines que realment estan modificant el nostre panorama quotidià i que sens dubte reconfiguraran encara més i a molt curt termini el nostre panorama educatiu. Ens movem i ens movem molt ràpidament …. Aprenem-ne!

Enhanced by Zemanta