Una amiga em fa passar pel correl el Rodamots. Fa 2899 dies que existeix i no me’n havia enterat. Quin « domatge » per dir-ho en rossellonés repicat. M’he subscrit immediatament i vull felicitar els qui han iniciat aquesta magnἰfica iniciativa i els qui la porten. Avui toca l’assaig de càntic en el temple de Salvador Espriu. Un dels pocs poemes en català que sé de memoria. I m’he divertit llegint el pastitx d’en Pere Quart : « Assaig de plagi en la taverna » que no coneixia. La curiositat m’ha dut a mirar el mot d’ahir Dimecres 19 de març. Primer de tot m’assabenten que era el dia mundial de la poesia. « Shame on me ! » M’havia passat per alt. I el mot del dia és el vers famos de Miquel Marti i Pol : « Via fora ! / que tot està per fer i tot és possible ». M’assabenten que va ser triat pels lectors de l’Ara com el millor vers de la llengua catalana. Hauria pogut ser un dels lemes del Maig 68 francès. He tingut la sort de viure plenament moments on semblava que tot estava per fer i que tot era possible. Es el que desitja, avui, als joves de la meva terra. No sé ara si tot és possible. En tot cas la independència de les terres catalanes que constitueixen avui l’anomenada CAC, sἰ que és possible. Segur que les altres, amb el llur propi ritme, seguiran la llaca…