8 de maig : dia de la desfeta del nazisme, dia de la desfeta moral de la colonitzacio francesa.
Avui era dia festiu a l’Estat francès. Aquest mateix dia de 1945 l’exèrcit alemany signava els actes de capitulaciὀ. .El nazisme, aquest crim contra la humanitat, era finalment vençut. La segona guerre mundial s’acabava en una Europa dessagnada , arruinada material i moralment.
El nazisme fou d’una certa manera la resposta d’un gran poble humiliat pels tractats que posaren fi a la primera guerra mundial i també la resposta a la crisi econὁmica de final dels anys 20.
Avui veiem que la histὁria repapieja. La revoltant crisis financera i econὁmica provoca a tot arreu una desesperança popular capitalitzada per l’extrema dreta.
En el bressol de la democràcia, Atenes, 20 diputats d’un partit neo-nazi acaben de ser elegits al Parlament. L’odi racista instil.lat per aquests partits ha dut una persona, Anders Behring Breivik, a assessinar 80 compatriotes únicament pel fet que no compartien els seus prejudicis.
Perὁ els ciutadans de la « République » – la majúscula queda petita – haurien d’aprofitar el dia festiu per meditar sobre l’ironia de la histὁria que fa que quan a Paris es celebrava la victὁria, a Algèria aquesta celebraciὀ es transformava en motἰ popular contra la colonitzaciὀ. En aquesta petita ciutat de l’est algerἰ un dels manifestants que duia la bandera algerina fou assessinat a sang freda per un gendarme. Aixὁ desencadenà un motἰ popular on trobaren la mort un centenar de colons. La resposta francesa fou l’assessinat indiscrimat de massa. A Setif, Guelma, Kherata i pobles veïns la sang d’uns 10.000 algerins fou el tràgic bateig de l’insurrecciὀ que acabà 17 anys més tard amb l’indepèndència dels « départements français d’Algérie ».
Demà, d’aquἰ pocs minuts, és un altre dia, una altra celebraciὀ. El 9 de maig és el Dia d’Europa…