LA PUTA I LA RAMONETA ?

Tot el món ha sentit el clam català per la independència. Tot el món, fins i tot el President del govern de la Generalitat. Ho va manifestar en la roda de premsa convocada en urgència el Dimecres al dematí.
Ho ha sentit, sí. N’ha tret les conclusions? Per uns si, per altres no. Aquesta discrepància mostra, si més no, que algunes ambigüitats eren presents en el discurs presidencial.
El que personalment n’he tret és això:
1) El President sembla pensar que la “soberania fiscal” és un pas previ a la creació de l’Estat català.
2) Amb aquest finançament nou aniria poc a poc posant els fonaments administratius de l’Estat
3) Mentrestant s’eixamplaria la base social a favor de la independència per mor que quan vingui el moment la voluntat popular sigui inequívoca.
El Senyor Mas és un home intel.ligent i no crec pas que es pugui creure de debò el guió d’aquesta pel.lícula.
Ell sap molt bé que la “sobirania fiscal” pertany només a l’Estat sobirà. Només un Estat independent regeix, com bé li sembla, les seves arques. Tot el que Madrid pot concedir al respecte és una mena de concert com el que vigeix a Euzkadi. Vol enredar-nos el President? Ho sé pas. Una interpretacio benèvola d’aquests contrasentits condueix a pensar que el que vol és que Madrid nos negui el peixet i que el cove quedi buit. Aleshores no hi hauria més remei que de tornar a les urnes amb un programa independentista. I què passa si en Rajoy, que tampoc és “tonto”, li regala una sardineta fiscal? A Marsella, n’hi ha qui diuen, quan toca la mistralada, que una sardina, fa temps, va tapar el port. No crec, pero em puc equivocar, que, per tan grossa que nos la presenti, aquesta tapi la boca a tots els qui el dia 11 nos vam tan clarament expressar.