De la V a la R

La V ja és un èxit fantàstic. 3 manifestacions repetides i la voluntat d’un poble cada cop més manifesta. La demostració ja era feta l’any passat. Es només una repetició. I és tot a l’honor de l’ANC d’haver sabut mantenir les ganes tot aquest temps amb una nova convocatòria engrescadora.
Però Madrid i Paris i la quinta columna botiflera mantenen la llur oposició a la consulta i faran tot per impedir-la. D’una manera o altra no deixaran que la part del nostre poble censada a la CAC pogui pronunciar-se lliurement.
A partir de demà és una altra lletra que serà a l’ordre del dia. La lletra R com resistència.
Resistència a l’arbitrarietat espanyolista. Resistència a l’Estat espanyol a travès de la nocooperació civil.
En aquesta vigília de la gran manifestació us comuniqui el Manifest de la Marxa de la Llibertat al Canigó que tingué lloc els 5, 6 i 7 de setembre. Com a contribució a l’enfortiment de l’esperit de Resistència. Us comuniqui també un poema-volantí del gran poeta bretó contemporani, Paol Keineg. Perquè sé que els meus amics allà comparteixen les nostres esperances i confien que tindrem la força de resistir a les arbitrarietats hispano-gals. I per expressar a aquests amics la simpatia nostra pel llur combat.

XXIIIna MARXA DE LA LLIBERTAT AL CANIGÓ
MANIFEST PER LA DIADA 2014

Per primera vegada en la breu història de la nostra entitat celebrem pas la Diada el dia que toca. L’antelació de la nostra Marxa, als 6, 7 i 8 de setembre és deguda al fet que ningú, cap català digne de la seva nissaga, pot faltar als actes convocats per l’Assemblea Nacional Catalana a la C.A.C. el dia 11, actes que culminaran a la tarde, a Barcelona, amb la V. Una V que omplirà de multitud esperançada les avingudes majors del nostre Cap i Casal. Però tampoc podiem trencar – encara que només fos per un any – la jove tradició d’una manifestació carregada de força i de gran significat pel Rosselló, l’Alta Cerdanya, i el conjunt dels Països Catalans. La nostra Marxa anual a la pica ve a dir que la resistència als imperialismes franco-espanyols només s’aturarà quan l’inhumana ferida que aquells van dur al cos de la pàtria serà del tot guarida. Per segona vegada la Marxa arrenca de Fillols. Fa divuit anys ja n’haviem sortit i recordem amb emoció la bona festa d’homenatge a Maties Mazarico que hi haviem realitzat amb el concurs d’uns músics i cantants fidels al país. És una bona oportunitat per celebrar la vitalitat d’un poble de mitja-muntanya que ha sabut mantenir la seva personalitat pròpia, tot i obrint-se, com és legítim, a tots els corrents del planeta, i per dir-li el nostre agraïment per la seva generosa acollida.

Aquest arrelament i aquesta obertura són ben necessaris a un moment on la nostra gent, ben desorientada per l’indecència de molts partits polítics i per la llur abdicació cara a la plutocràcia mundial, té la temptació de tirar-se als braços de qualsevol demàgog. Els 44,89 % de sufragis obtinguts a la segona volta de les municipals, a Perpinyà, el març passat, pel cripto-feixista “Front National”, tradueix el grau de desesperança del país. Però és també el resultat de tres segles de rentat de cervell hexagonal amb la seva greu conseqüència: la síndrome d’Estocolm generalitzada. Aquí n’estem! Joan Blanca, Hereu Just, Bosch de la Trinxeria, desperteu-vos! S’han tornat xais, camí de l’escorxador!

Per sort a Catalunya-Sud la resistència és engegada. I no l’aturarà pas l’intent desesperat de re-espanyolització del govern de torn a Madrid. Ho demostra el magnífic moviment dels mestres de tots els Països sud-catalans fent front a les envestides madrilenyes. N’és un de tants exemples el dejuni públic perseguit
durant tres setmanes pel docent mallorquí, Jaume Sastre. A ell com a representant de tots els mestres que s’han aixecat per fer front als imperialismes d’un ban i de l’altre, dediquem la nostra Marxa. Creiem que l’independència serà efectivament el resultat d’una resistència ferma i decidida, d’una nocooperació civil, als dictats imperials.

Visquin el Rosselló i la Cerdanya! Visquin els Països Catalans! visca la Terra!

BREZHONEG

Da Yann-Ber

Lambigan a reomp alkool ur yezh forbannet
Dre m’as eo deut ar c’houlz da vervel pe d’en emgannañ
Dre ma’z eu deut marteze ar c’houlz d’en emgannañ ha da vervel
Prientiñ a reomp donedigezh ul lavar a gailhastr hag a c’hoaf
Enskantañ a reomp e-barzh oabl ar vleunienn
E alan ar greunvaen hag an dour
Amsent
Diaes
Dre ma ne fell ket deomp tevel

Traducció feta a partir de la versió francesa realitzada per l’autor ell-mateix

Destil.lem l’alcool d’una llengua bandejada
Perquè ha vingut el temps de morir o trucar-se
Perquè el temps potser ha vingut de trucar-se i de morir
Preparem l’accès d’una paraula de sílex i d’estam
Ens incrustem en el cel de la flor
En la respiració del granit i de l’aigua
Rebels
Inconfortables
Perquè ens neguem a callar