Aviat farà cinquanta anys que va nèixer al Rosselló-Alta Cerdanya un catalanisme polític minimament organitzat.   Des d’aleshores aquest moviment s’ha mantingut.  Avui hi ha en aquest àmbit quatre partits declarats:  Unitat Catalana, Esquerra Republicana de Catalunya, Convergència Democràtica de Catalunya, Candidatura d’Unitat Popular.   A l’excepció d’Unitat catalana els altres són partits pancatalans.  A les eleccions regionals que s’acaben de celebrar aquests partits van organitzar una plataforma “Sem” que finalment va recolzar a la primera volta la llista dels verds encapçalada per l’antic eurodiputat i antic vice president de la regió Midi-Pyrénées,  Gérard Onesta, i, a la segona volta, la candidatura de gauche de la Carole Delga.  CDC tanmateix s’ha distanciat d’aquest posicionament  intentant constituir una candidatura catalano-occitana, intent que hauria fracassat per errors en la mixitat obligatòria de la llista del departament de l’Erault.

El veredicte democràtic ara el tenim.  En aquesta segona volta de les eleccions “regionals”  al Rosselló-Alta Cerdanya-Fonolledes el partit d’origen neofeixista Front National  és a prop de 44 %.  La resistible ascenció  continua.  Cal dir que gauche et droite li posen des de fa decennis la catifa d’honor.  Començant pel Mitterand que els  va donar un cop de ma per crear dificultats al seu rival de “droite” .   Però uns i altres han desenvolupat unes polítiques tan nefastes que un partit demagògic com el FN ben poca cosa tenia de fer per aprofitar-se’n. La supressió de molts serveis públics, la liquidació progressiva de l’estat del benestar, l’infeudació de la política als interessos dels senyors de la finança internacional, la corrupció al més alt nivell de responsables polítics, el desenvolupament de l’economia submergida dels paradisos artificials, la marginació de capes senceres de la població, l’atur i la pobresa que creixen al mateix temps que creix la riquesa d’un nombre cada vegada més reduit de privilegiats, una politica internacional completament esbojarrada, el menyspreu secular dels pobles sotmesos com el nostre, amb l’autoodi que això va generant, i últimament l’intent de recuperació nacionalista dels atemptats per part del govern, amb  gesticulacions pseudoguerreres ,   vet aquí algunes de les tristíssimes realitats que expliquen l’evolució del vot FN,  vot  que podria culminar d’aquí uns 17 mesos a les eleccions presidencials.

El catalanisme polític hauria de fer un gran esforç d’anàlisis per intentar comprendre com s’ha deixat un camp obert a l’hiper nacionalisme francès durant tots aquests anys i iniciar seriosament la resistència si no volem que les petites conquestes realitzades en tots aquests anys se’n vagin en orri.

Els catalanistes podem trobar un consol i una esperança en la victòria històrica dels patriotes corsos a les eleccions territorials.  Gilles Simeoni (Partit de la nació corsa, Femu a Corsica) serà President de l’executiu i Jean Guy Talamoni (Corsica Libera) de l’Assemblea.  Pels jacobino-bonapartistes de droite et de gauche és un autèntic tsunami, un terratrèmol de magnitud 7.  L’illa de beutat amolla les amarres.  Bona vela i bon vent, amics!  Tingueu un pensament i feu vots  per nosaltres que tenim la nau encara atracada al port.