Ambivalència de les coses humanes.  La caiguda del mur de Berlín fou un gran moment d’alliberament. Els règims grisos enllà del mur complien tanmateix una funciὀ positiva. La por del comunisme feia que el capitalisme es mantenia a ratlla.  Els ideὁlegs parlaven d’economia social de mercat i fins i tot d’Estat-providència.  Les urpes rapinyaires s’embolicaven de guants de vellut. Ara tot aixὁ s’ha acabat. El mὀn ja no el dirigeixen més els Estats.  Els polἰtics han d’acatar els diktats de l’oligarquia financera mundialitzada. Sὀn ells que manen i que fan anar daus falsificats  en  aquest  casino cosmopolita en el qual estan transformant el planeta.  Els « limpiabotes » ideolὁgics canten les excel.lencies del « liberalisme » : la guineu lliure en el galliner lliure… Fins ara semblava que aixὁ no tenia aturador.  Utilitzaven amb gran mestria uns anestesiants potents.  La televasiὀ –com canta en Giner – aquest nou opi del poble , funciona a ple rendiment. Perὁ és possible que hagim entrat en un  nou perἰode revolucionari. Al  Magreb  i al Makreix han passat ràpidament de l’indignaciὀ a la resistència.  A Grècia,  els oligarques, els poders fàctics, ho tenen pelut.  Els pobles sὀn al carrer. Ja van més enllà de l’indignaciὀ. Aguanta encara la Bastille del deute.  Fins a quan?