El passat diumenge dinou de desembre del 2010, a les 11 h 35, per primera vegada, el Tren d’Alta Velocitat, venint de Figueres, arribava, ple de sud-catalans, a l’estacio de Perpinyà.   Havia sortit vint-i-tres minuts abans. Menys d’una hora desprès aquest TAV feia, amb la mateixa velocitat, el camἰ en sentit contrari amb gent d’aquí.

La premsa va plena de consideracions sobre l’incidència econὁmica que aixὁ pot tenir tant d’un ban com de l’altre. No hi vull afegir cullerada. Ho fan millor que jo. Vull dedicar a l’efemèrida tres petits comentaris.

Primer evidentment alegrar-me d’una facilitat de relació entre el Rossellὀ i l’Empordà que, no hi ha dubte, ajudarà a reteixir uns lligams germanívols que imperialismes aliens han treballat prop de quatre segles a desfer. Fins ara, conseqüències d’aquestes polítiques anticatalanes, el que nosaltres aquí anomenem el camἰ de ferro era de fet un camἰ de creu pel que fa als viatges transfronterers. Tant és aixἰ que recordi haver manifestat a l’estaciὀ de Perpinyà amb els meus companys de la Uniὀ per la Regiὀ Catalana, aviat farà trenta anys, a favor del T.A.V.

Desprès subratllar un cop més que la geografia mana. Si el Rossellὀ al segle XII caigué en l’ὁrbita del casal de Barcelona, si aquest lligam s’ha mantingut durant cinc segles no és degut a l’atzar o al caprici dels Déus de la sort. Les Alberes no foren mai una barrera. Les Corberes, sἰ. Amb l’autopista va passar igual. La construcciὀ de l’autopista de Perpinyà cap al Sud va precedir d’uns anys la del Nord. Avui diuen que haurem d’esperar uns deu anys abans que Perpinyà tingui un lligam ferroviari d’alta velocitat amb Narbona i Montpeller…

«L’autopista serà l’eix vertebrador dels Països Catalans». Aixὁ deia l’eminent Josep Ma Batista i Roca, l’Agost 1968, a Prada de Conflent, a les Diades de Cultura que havíem organitzat i que foren la Universitat Catalana d’Estiu n° 0. El TAV ja és un altre eix vertebrador a la nostra disposició a partir d’avui. Enhorabona!