Presidencials franceses : « tornamai cal anar a votar » !
Constat n°1 : els Catalans del Rossellὀ no pintem res en aquestes eleccions. Cap dels 10 candidats reconeix els drets fonamentals i imprescriptibles de la part de la naciὀ catalana en territori francès. La que se’n apropa més és la Candidata dels Verds, Eva Joly. Ella reconeix per exemple els drets dels Bretons i dels Bascos de constituir una entitat prὁpia en el sἰ de la República (la majúscula queda petita…). Que jo sapigui no diu res dels Catalans de Catalunya-Nord.. És evident que tampoc els nostres partits no s’han gaire mobilitzats per recordar ‘ls-hi la nostra existència. I encara sort del Lip Dub del 31 de març passat on, com passa al Sud, va ser la societat civil la que va, un cop més, aixecar el cap. Pel que fa a la llengua, Eva Joly és la sola que proposa la modificaciὀ de la Constituciὀ de la République per permetre la ratificaciὀ de la Carta europea de les llengües dites regionals o minoritàries. El candidat socialista diu que la farà ratificar. No n’hi ha prou ja que el Conseil Constitutionnel ha jutjat que la dita Carta era contrària a la Constituciὀ. El candidat del Front de Gauche, Jean Luc Mélenchon, que dona l’il.lusiὀ d’una alternativa d’esquerra, ell, és contrari a la ratificaciὀ, en nom de la unitat del poble francès (sic) : el disc jacobino-bonapartista ratllat de sempre.
Constat n° 2 : No hi ha cap candidat que tingui el discurs de la veritat.
1) Tots parlen de crisis : no hi ha crisis. Estem vivim un canvi profund de societat. . Per dues raons : rarefacciὀ del petroli i d’altres fonts d’energia. D’altres consumidors s’han posat a taula i, ben segur, volen la llur part del pastἰs.
2) Tots confien amb la represa del creixement econὁmic. És una il.lusiὀ. El creixement és acabat i aviat serà negatiu. Caldria prometre, com Churchill als britànics al 1940, suor, sang i llàgrimes.
3) Caldria posar a ratlla la finança internacional i els seus servidors : FMI, OMC , U.E. etc i que els primers a suar, sagnar i plorar fossin els banquers i els llurs servidors intel.lectuals que tenen una gran part de responsabilitat en l’actual situaciὀ.
Constat n° 3 : Tots confien amb la democràcia. La democràcia és quasi morta. Per viure la República –qualsevol República i doncs la catalana demà- la República supposa una certa igualtat de condicions i una certa frugalitat. N’estem a l’altre extrem. En la societat de consum el que es consumeix és sobretot el nostre ésser més intim .
Sἰ, com cantava el Brassens rossellonès Joan Pau Giner : « tornamai cal anar a votar ». A la primera volta votaré sense entusiasme per la candidata traicionada pel seu propi partit : Eva Joly. A la segona volta votaré català malgrat tot, pintant les 4 barres a la cara del Sr Hollande.