Era el dia de Tots Sants, fa dues setmanes. Aurore Martin, independentista basca de passaport francès era detinguda per la « gendarmerie » en una carretera, prop de Pau.. El “procureur” general (fiscal) decidia l’entrega immediata a la policia espanyola. L’engarjolaven a la presó madrilenya de Soto del Real on es troba encara avui. La justícia espanyola li retreu la seva participació a Batasuna i més precisament el fet d’haver participat a una reunió pública a Euzkadi-Sud. Però Batasuna és un partit legal a França ! Tant el President de la República francesa com el seu ministre de l’Interior pretenen que la detenció d’aquesta responsable política fou absolutament fortuïta. Afegeixen que el procediment seguit va ser automàtic degut a l’existència de l’Ordre de detenció europea dictat per les autoritats espanyoles fa dos anys. Mentides ! No hi ha ningú a Euzkadi Nord que dongui fe al caràcter fortuït de l’arrestació (cf. per exemple el setmanari ENBATA) ja que el dia on es va realitzar tothom havia notat un desplegament excepcional de policies i gendarmes a tot arreu.
Tots els elegits socialistes d’Iparralde han protestat contra aquest procediment. Molts pensen que es tracta d’una provocació del ministre per fomentar accions violentes que li permetrien de justificar la seva oposició a la creació d’una col.lectivitat territorial específica per Euzkadi nord.
Últimament Manuel Valls feia bondat a Madrid. Hi feia gala de la seva espanyolitat. Declarava que la reivindicació majoritària dels bascos d’Euzkadi Nord de veure’s reconeguts per una col.lectivitat pròpia no podia prosperar mentres ETA no entreguès les armes. Tot fa pensar que hom vulgui fer tot el possible per reactivar la guerra civil al País Basc. Aquesta política criminal va a l’encontre del desig de pau expressat per tota la societat basca. S’allunya del tot del camí per la pau dibuixat per la Conferència internacional d’Aiete amb personalitats rellevants de tot el món.
En tot cas és un senyal més del que serà la política de l’Estat francès quan es tractarà de l’admissió de l’Estat català a la Unió europea. Temi que el fet que l’actual ministre de l’interior francès hagi nascut a Barcelona sigui més aviat un entrebanc que un ajut. Com tots els al.logens vol, a tot moment, demostrar la seva francitud. Rosegat per l’ambició està fent la política que correspon a la d’un país envellit, fredeluc, malaltis, poruc. Ostenta un jacobino-bonapartisme que l’hauria de dur, es pensa, fins al cim de l’estat francès. N’hem tingut de l’estil del Valls al Rosselló. Un, entre altres, que es deia Sagarra. Havia nascut del ban de Lleida. Va fer aquí sense miraments la política afrancesadora de Louis XIV. Ha deixat una expressió popular. Per parlar d’un home despietat i cruel hom diu encara : « És de la pell d’en Sagarra ». Demà potser direm « com un Valls a Paris » per parlar dels botiflers up to date..