El procès cap a la República catalana s’ha salvat in extremis.
Com gairebé tothom ho veia fotut. Divendres al vespre en parlavi amb un dels rossellonesos que més s’hi va dedicar. “Hem perdut, em deia, amb llàgrimes als ulls, una oportunitat històrica” .
Això fa que és bastant desanimat que Dissabte al matí anavi cap a Vic
Per a participar a la reunió mensual del Secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana.
L’Assemblea, com ho sabeu, havia intentat fer de mediadora entre les parts. Divendres al vespre, el nostre President, Jordi Sànchez, havia llençat la tovallola. En la roda de premsa tanmateix havia dit que subsistia encara un petit “fil d’esperança”. Però ho havia embolicat de tal manera que semblava només una precaució oratòria.
Tot el matí de dissabte a l’Assemblea vam treballar sobre la perspectiva de noves eleccions al març. Tanmateix notavem que qualcom s’estava couant. El nostre President era sempre fora, penjat al seu mòbil… A principis de tarde forem assabentats del contingut de l’acord.
.
El debat d’investidura m’ha permès de descobrir el nou President de la Generalitat. L’espanyolista de Ciutadanos pretén que Carles Puigdemunt és “mas de lo mismo”. En el torn de rèplica el nou President ha demostrat que ocuparia plenament el càrrec.
Ha dit que, si calia, en el procès hi deixaria la pell. M’ho crec.
Hem d’esperar – ja que no sem un segle enrera – que serà només en sentit figurat. Hem tingut prou màrtirs com en Carles Rahola que va esmentar o un dels seus predecessors, Lluís Companys. El President-màrtir era fins ara l’únic que haguès estat investit pel Parlament un diumenge. Confiem que el paral.lel s’aturi aquí.

Crec que precisament és aquesta la novetat de la situació. Avui els hi serà dificil de fer sortir els tancs. Abans no era així. Fins i tot explicaven que calia bombardejar Barcelona a cada generació per mor
que els Catalans es mantinguessin sota el jou espanyol.
Montjuïc servia per aixó i per assessinar els nostres representants.
Potser com també van fer amb en Companys, posaran a la presó els artesans del procès. Si ho fan s’aixecaran inombrables fogars de resistència no-violent. Com controlaran la desobediència cívica de tot el poble? La prova del foc potser serà altra. Quan el govern demani als ciutadans de deixar de pagar els impostos a l’erari espanyol. Quan se’ls hi demani de fer-ho a l’hisenda catalana. Aleshores la reacció del poble serà el millor dels referendums. Evidentment els de Madrid tindran i ja tenen els seus Quislings disposats a col.laborar. En vam sentir uns quants Diumenge. Entre altres l’impagable Albiol, la voix de son maître. Però arran d’aquest combat es veurà clarament on rau la legitimitat i l’efectivitat.
No fa gaire el nou President declarava a vilaweb que la seva generació veuria l’independència. Dificil de dir si serà exactament al cap dels 18 mesos previstos per la transició. Però té tota la raó: ara va de valent! Que sapigui que aquí al Rosselló, hi ha un escamot de bona gent decidida a ajudar-lo amb tot el que sigui.
President, vostè mani!