No recordi quin polἰtic deia que una guspira pot calar foc a tota una plana.   És una obvietat.  A Tunἰsia ha calgut malauradament que  el jove Mohamed Bouazizi s’immolès  amb  foc ,  el 13 de desembre passat ,  abans que l’incendi de la llibertat s’apoderi de tot el paἰs.   Amb pocs dies,  el que semblava una dictadura de pedra picada s’ha esbodregat.  I ara hauran de retre comptes tots els qui « de matinada trucaven ».

 Qui ha tingut la sort de viure de l’interior moviments de tipus revolucionari pot comprendre plenament el que senten avui els Tunisians.  És com si,  de cop i volta,  s’obris el llibre de la vida.  Un llibre on, en les pàgines verges, cadascὐ volgui escriure una part del poema col.lectiu.  Moments d’intensa fraternitat.  Moments màgics.   Tot d’una cauen totes les barreres : de gènere, d’edat, de nacionalitat, de classe, de religiὀ. 

Aixὁ permet carregar  piles per un bon moment.  Ho necessitaran perquè, qui  pot dubtar-ne, ineluctablament  la ressaca vindrà.  

La ressaca ja ha vingut per tots els qui,  de l’exterior,  van ser cὁmplices de la dictadura.  En el primer lloc, França, l’antiga potència colonial, la gran mentidera.  No fa gaire el seu President celebrava els progressos dels drets de l’home en aquest paἰs…   Un dels seus ministres,  la botiflera basca Aliot Marie,  proposava oficialment els serveis de la seva policia per ajudar Ben Ali a reprimir la revolta popular…  Sabem ara que el dictador  i els seus es podiem permetre de comprar la benevolència tant dels populars europeus com dels socialistes :    Sarko, Zapatero mateixa vergonya.  El partit de Ben Ali,  el RCD,  era membre de l’Internacional Socialista.   Es van resignar a l’excloure  a la caiguda del dictador. Es bo recordar que els Tunisians llegien la sigla del partit com Repressiὀ, Corrupciὀ, Dictadura…

Perὁ no és pas l’hora dels « bons admonestaments » com hauria dit Abdallah al-Tarchumán, el nostre Anselm Turmeda.  És l’hora de celebrar, per damunt  el « pont de mar blava », una alba més de la llibertat al Mahgreb, esperant-ne el contagi una mica a pertot, inclὐs a Europa.