Disculpes prèvies als lectors:   redacti aquestes notes amb un teclat “azerty” que només em permet fer els accents  de la llengua francesa és a dir,  pel que fa al català,  els accents sobre la “e”,  sobre la “a”, i  la dièresi.    Aixo dit soc autodidacte en la nostra llengua i, de faltes, ben segur, en faig, encara que provi de fer-ne el menys possible amb l’ajut dels diccionaris (el de l’IEC i el precios “français-catalan” de Christian Camps i René Botet).

El posicionament inesperat del President Pujol a favor de la independència  és una fantàstica noticia.  Un pas més en l’aspre cami cap a les nostres llibertats.  Un pas que ve desprès dels referèndums civics, de la màni de Barcelona, de l’entrada al Parlament d’un nou partit politic independentista.  Encara en l’entrevista publicada el 23 de gener passat el diari digital “Ara més” el President Pujol semblava confiar en la regeneracio possible de l’Estat espanyol.  Reconeixia que l’esforç historic de Catalunya  per trobar un modus vivendi amb Madrid  havia tocat sostre.    Desprès d’un constat clarissim seguien tot de consideracions poc clares, al meu parer, sobre el cafè per a todos i no sé si una possible perspectiva d’autonomisme asimètric.  Havia entrat al diari electronic  del diari “Ara” per comentar la falsa noticia  d’una presumpte nominacio al càrrec de Director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà.  I com que,, per 24 hores,  aquesta publicacio em donava la possibilitat d’entrar a l'”Ara més” gratuïtament ho vaig aprofitar per llegir l’entrevista i fins i tot comentar-la.  Crec recordar que felicitavi el President Pujol pel seu precios constat.  Pero deia que la conclusio que em semblava logica era que haviem de triar entre “provincianitzacio i autodeterminacio”.  Es la conclusio que probablament ja treia el President Pujol de fa temps i que per raons que no sé només fa quatre dies ha volgut fer publica.  El fet és que  sembla impossible que aquesta posicio s’hagi pres sense el consentiment del President Mas.  Serà aixo una manera de donar més força al govern a l’hora de negociar el “concert economic.” ?  Si aquest és el cas, dubti  que faci el duet PSOE-PP més  “concertante”!