Diari de campanya – Qui paga la festa?

A partir de finals d’octubre, he centrat una bona part de la meva activitat en la campanya electoral. He participat en actes a quasi totes les capitals de comarca de la circumscripció electoral de Barcelona. Vilanova, Martorell, Igualada, Manresa, Barcelona, Sabadell, Terrassa, Mataró, Granollers, etc. I també a diverses poblacions del conjunt de la demarcació.
He pogut observar en primera persona, les importants inversions realitzades en molts d’aquests ajuntaments els darrers anys. S’han bastit veritables catedrals de la modernitat. És el cas del faraònic TecnoCampus de Mataró, les instal·lacions de la Plataforma Multiservei de Vilanova i la Geltrú o la nova Fira de Reus. La mitjana d’inversió pública d’aquests projectes sobrepassa els 100 milions d’euros.
La majoria d’aquestes obres presenten un element comú. Estan per pagar. O bé directament als empresaris que les han construït o bé indirectament al Banc o Caixa que ha fet el finançament.
I en molts casos, eren obres dubtosament prioritàries i d’una rendibilitat socials i econòmica qüestionable. Tenim l’exemple de Calella. Millor fer un pont que no ampliar la guarderia. Això si, desprès parlarem de serveis a les persones i de prioritzar l’ensenyament.
Al final haurem de pensar que en l’ADN dels socialistes hi ha un gen que no els deixa pensar en pagar ni als constructors, o bé pagar a més de 100 anys. La Generalitat del Tripartit va deixar compromisos de pagament més enllà de l’any 2110. Una hipoteca ben costosa per a les generacions futures.
Sincerament, no crec que a cap polític no li agradi de fer inauguracions, ampliar serveis, crear-ne de nous i gratuïts per tothom. Hi ha, però, una diferència, mentre uns parlen i parlen i prometen barra lliure per tothom, d’altres abans de convidar ens preguntem: Qui i Com paga la festa?
Sincerament, no és una pregunta sense importància.