Diari de campanya – Qui paga la festa?

Publicat el 15 novembre 2011 per Montserrat Candini

A partir de finals d’octubre, he centrat una bona part de la meva activitat en la campanya electoral. He participat en actes a quasi totes les capitals de comarca de la circumscripció electoral de Barcelona. Vilanova, Martorell, Igualada, Manresa, Barcelona, Sabadell, Terrassa, Mataró, Granollers, etc. I també a diverses poblacions del conjunt de la demarcació.
He pogut observar en primera persona, les importants inversions realitzades en molts d’aquests ajuntaments els darrers anys. S’han bastit veritables catedrals de la modernitat. És el cas del faraònic TecnoCampus de Mataró, les instal·lacions de la Plataforma Multiservei de Vilanova i la Geltrú o la nova Fira de Reus. La mitjana d’inversió pública d’aquests projectes sobrepassa els 100 milions d’euros.
La majoria d’aquestes obres presenten un element comú. Estan per pagar. O bé directament als empresaris que les han construït o bé indirectament al Banc o Caixa que ha fet el finançament.
I en molts casos, eren obres dubtosament prioritàries i d’una rendibilitat socials i econòmica qüestionable. Tenim l’exemple de Calella. Millor fer un pont que no ampliar la guarderia. Això si, desprès parlarem de serveis a les persones i de prioritzar l’ensenyament.
Al final haurem de pensar que en l’ADN dels socialistes hi ha un gen que no els deixa pensar en pagar ni als constructors, o bé pagar a més de 100 anys. La Generalitat del Tripartit va deixar compromisos de pagament més enllà de l’any 2110. Una hipoteca ben costosa per a les generacions futures.
Sincerament, no crec que a cap polític no li agradi de fer inauguracions, ampliar serveis, crear-ne de nous i gratuïts per tothom. Hi ha, però, una diferència, mentre uns parlen i parlen i prometen barra lliure per tothom, d’altres abans de convidar ens preguntem: Qui i Com paga la festa?
Sincerament, no és una pregunta sense importància.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , | Comentaris tancats a Diari de campanya – Qui paga la festa?

Diari de campanya – L’ànima social, la fortalesa de Catalunya

Publicat el 15 novembre 2011 per Montserrat Candini

L’ànima social de Convergència i Unió és el bressol del benestar social a Catalunya. Cal dir-ho ben clar. Les actuals prestacions socials al nostre país són fruit del treball constant i compromès de la federació al capdavant de la Generalitat des dels seus inicis. Estem orgullosos i en fem bandera.
També en podem fer a nivell de l’estat, on les nostres contribucions han estat decisives per generalitzar el benestar i l’atenció a les persones més desfavorides. L’any 1982, Ramon Trias Fargas va impulsar la primera llei d’Integració Social dels Minusvàlids (LISMI) de l’estat, coneguda com la llei Trias Fargas.
El compromís social de la federació a Madrid ha continuat tots aquests anys a través del diferents diputats i senadors i, molt especialment, d’en Carles Campuzano. Hem estat determinants per l’establiment de la prestació d’atur pels treballadors autònoms; hem defensat la necessitat d’un millor tractament fiscal a les entitats sense ànim de lucre, l’establiment d’una millor atenció a les persones afectades per autisme, la intensificació de la lluita contra la bulímia i l’anoxèria, l’augment de recursos en la lluita contra la SIDA, etc.
La primera llei de parelles de fet a l’estat es va fer a Catalunya i la van signar el president Pujol i la presidenta de Gispert. És una fita històrica que cal recordar i que va obrir el camí a posteriors legislacions en aquest àmbit.
Aquests fets no neixen de la casualitat, ni de les diferents conjuntures polítiques. El nord de Convergència i Unió sempre ha estat apuntant cap a les necessitats socials del nostre país. La reconstrucció nacional de Catalunya és integradora i vol assegurar a tots els ciutadans i ciutadanes unes condicions de vida dignes i un repartiment equitatiu de la riquesa.
Aquesta és la fortalesa de Catalunya.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , | Comentaris tancats a Diari de campanya – L’ànima social, la fortalesa de Catalunya

Diari de campanya – Memòria democràtica

Publicat el 13 novembre 2011 per Montserrat Candini

En el món que vivim, la memòria es fa cada dia més curta. És tal l’allau d’informació que rebem cada dia que tenim certa tendència a oblidar el que va passar la setmana anterior. És una dinàmica quotidiana que és fa molt difícil d’evitar a les persones.
És per això que, quan arriba el moment d’anar a votar, hauríem d’aturar-nos i fer memòria. Pensar per què hem arribat a la situació actual, quins són els responsables i per què haurien de merèixer la nostra confiança.
Reflexionem si la mereixen candidats com la ministra Carme Chacon que amaga sistemàticament que el pressupost espanyol d’Ensenyament ha estat rebaixat un 7,8% o la Sanitat un 8%. En canvi, a Catalunya l’ajust a l’ensenyament ha estat del 7,6% i de només del 6,4% en sanitat; és a dir inferiors al realitzat pel govern Zapatero.
Tot i aquesta realitat, Chacon es dedica a criticar els ajustos en la sanitat catalana i a callar quan Elena Salgado, la seva companya de govern, exigia a la Generalitat fer el doble d’ajustos en el pressupost català. Tampoc ningú la va sentir quan el govern socialista a Catalunya gastava a mans plenes posant en dificultats el futur del Benestar Social a casa nostra.
Tot val per fer veure al govern de CiU com un grup de persones malèvoles i endimoniades. Però el veritable mal per Catalunya són els 4 milions d’euros d’interessos que el Govern ha de pagar cada dia com a herència del tripartit.
És especial molest que Carme Chacon és presenti ara a Catalunya a demanar el vot. Ningú l’ha vist durant quatre anys treballant pel nostre país; ni una paraula en defensa dels interessos dels nostres ciutadans. La ministra va comprar el seu càrrec amb els 25 diputats del PSC asseguts al Congrés de Diputats; vint-i-cinc vaixells que han romàs amarrats al port del PSOE sense profit per a Catalunya.
Per què el Consell Rector de l’Aeroport del Prat s’ha hagut d’aprovar a última hora de la legislatura? Si era factible, fa molt de temps que hauria d’estar constituït i servir als interessos econòmics del catalans. Cap candidat socialista pot treure pit; tot el contrari, haurien d’estar avergonyits per fer electoralisme amb una qüestió transcendent pels ciutadans de Catalunya.
Fem memòria i descobrirem qui és qui ha traït la nostra confiança i qui la mereix. Veurem de manera clara qui és que ha estat franc i honest malgrat les dificultats i ha treballat pel país. D’altres, a la desesperada, exhibeixen el seu fill com en els pitjors programes roses de la televisió, on tot s’hi val. A Catalunya, per convèncer als electors presentem propostes, no ens cal el llibre de família.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , | Comentaris tancats a Diari de campanya – Memòria democràtica

Diari de campanya – Si ens llevem ben d’hora…res no és impossible

Publicat el 13 novembre 2011 per Montserrat Candini

En el anterior diari, comentava que l’aeroport del Prat tindrà una gestió autònoma i amb una majoria catalana en el consell rector. És un èxit indubtable del conjunt de la societat catalana que ha sabut mantenir-se ferma entorn d’un projecte comú. Aquesta és la nostra fortalesa i així ens llaurem el futur. No ha estat fàcil, com no ho és res important de debò, però sabíem el que volíem i estavem d’acord en el camí a seguir. L’aeroport del Prat no tindrà cap altra servitud que els interessos de Catalunya.
Lamentablement aquesta mateixa unitat en la societat catalana és difícil trobar-la en el conjunt dels partits polítics i és per això que molts projectes no aconsegueixen reeixir. Hi ha els que supediten els interessos dels catalans a les estratègies del partits estatals; amb tanta mala fortuna que el de casa sempre són els darrers de la cua. Despleguen un seguit d’excuses que coneixem a bastament per dilatar en el temps la consecució del nostres objectius. D’altres es conformen amb els grans titulars i les atzagaiades, que trempen la seva militància i poca cosa més.
La nostra experiència confirma que res no és impossible en política si els projectes s’aborden de manera serena, responsable i amb un profund sentit de país.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , | Comentaris tancats a Diari de campanya – Si ens llevem ben d’hora…res no és impossible

Diari de campanya- Una experiència compartida amb el Turisme

Publicat el 11 novembre 2011 per Montserrat Candini

Aquest matí he esmorzat amb en Duran i Lleida amb una nodrida representació del sector turístic català. Bons emprenedors, bons amics i una certa inquietud sobre el futur econòmic a casa nostra.
Tenim molta experiència compartida amb els professionals turístics catalans; sempre hem estat al seu costat i ben aviat vàrem considerar que el Turisme era un sector estratègic en l’economia catalana. La nostra porta sempre ha estat oberta a les seves inquietuds i avui podem exhibir amb orgull haver ajudat de manera decisiva al sector per a convertir Catalunya en una potència turística mundial.
No ha estat un camí fàcil perquè els governs de Madrid sempre havien vist el Turisme com un sector complementari, com un recurs quan d’altres indústries les passaven magres. El nostre recolzament ferm a l’activitat turística, al servei del emprenedors catalans, té molt a veure en el canvi de visió del govern central.
En aquest camí van aconseguir la línia d’ICO Renove Turisme i el Plan Renove Turisme amb participació de les Comunitats Autònomes que han d’ajudar a modernitzar les instal·lacions turístiques; amb visió estratègica per a captar els nous mercats emissors, hem pogut fer veure la necessitat d’agilitzar la concessió de visats des de les ambaixades i els consolats.
En un món turístic en canvi constant, cal aquesta visió global i estratègica del sector i pensar en un suport constants a les destinacions que fan un esforç important en la renovació de la seva oferta turística. Cal acompanyar a les nostres destinacions més madures en la promoció i renovació de la seva oferta turística. Poblacions com Calella, Santa Susanna, Lloret, Salou, etc. treballen de valent per posicionar les marques de Turisme Familiar o de Turisme Esportiu, una posada en valor dels seu potencial que mereix en nostre suport ferm davant de les institucions.
Les empreses turístiques necessiten, a més de la promoció, d’instruments legislatius i fiscals que les permeti millorar la seva competitivitat. La reducció de l’IVA en l’activitat turística és imprescindible per assegurar aquesta competitivitat; de la mateixa manera que ho és reestructurar l’ICO per a que ofereixi liquiditat a les empreses. El treball serè, persuasiu i constant dels diputats i senadors de Convergència i Unió ha aconseguit vies d’esperança a les empreses; és el cas de la llei de Morositat, reduir en cinc punts l’Impost de Societats per a les PIMES o, fins i tot, que a l’aeroport del Prat les institucions catalanes tinguin un paper determinant i majoritari, tal com ha anunciat avui el Consell de Ministres.
Plegats hem arribat a ser líders turístics, plegats arribaren a construir una sòlida indústria turística.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , | Comentaris tancats a Diari de campanya- Una experiència compartida amb el Turisme

Diari de campanya – El vídeo de la vergonya

Publicat el 10 novembre 2011 per Montserrat Candini

Finalment, obligat per l’extrema indignació de la societat catalana, el PSC ha retirat en polèmic video que relaciona els ajustos pressupostaris en la sanitat amb la mort de pacients. Ho ha fet sense demanar disculpes als ciutadans i al personal sanitari; exhibint l’arrogància del seu director de campanya, José Zaragoza, que s’ha vist forçat a fer-ho a petició de la candidata Chacon. Un gest que soluciona ben poca cosa un cop s’han traspassat les línies vermelles de l’honestedat política.

De fet, no ens ha d’estranyar haver arribat a aquesta situació. A principis d’any, en l’acte solemne de la Pasqua Militar, la ministra Chacón va anunciar la retirada de les tropes de l’Afganistan. Va afirmar que començaria aquest mateix any. Després tot han estat rectificacions i justificacions. Quantes famílies han hagut de substituir des d’aleshores l’alegria de l’imminent retorn pel dolor de la mort d’un militar en aquelles terres? Com es pot actuar amb tanta frivolitat? Hi ha una explicació: perquè només es busca un titular que vengui bé. És igual si l’anunci s’aguanta o no s’aguanta, si crea falses expectatives entre famílies i amics dels soldats en zona de guerra… Que importen els sentiments de la gent quan l’únic objectiu és escalar políticament?

Carme Chacon té massa coses per amagar i ben poques a explicar. És per això que només poden plantejar una campanya electoral basada en el xantage de por. Sense projecte polític adient pel catalans, sense propostes per superar la crisi, Chacon i el seu equip es dediquen a llençar cortines de fum per fer oblidar la pesada càrrega que Catalunya ha d’arrossegar per la pèssima gestió del PSC-PSOE.

Fum per ocultar que el govern tripartit va generar 8.350 milions d’euros de dèficit i deixar més de 800 milions d’euros de factures impagades; sense aquest deute no caldrien ajustos pressupostaris de cap mena. Fum per emmascarar que Chacon és membre del Govern socialista que exigia a la Generalitat duplicar els ajustos del 10% al 20%. Fum per fer oblidar que el deute generat pel govern del PSC és de 4 milions d’euros d’interessos al dia, amb aquest diners es podria obrir un nou hospital cada mes.

Esperem que en aquesta setmana que resta de campanya electoral, la candidata del PSC-PSOE torni als camins de l’honestedat política. Potser d’aquesta manera ens podrà explicar perquè, si Rubalcaba no es el mateix de Rajoy, només es dedica a carregar contra Convergència i Unió i el Govern de la Generalitat. O rebatre la sospita compartida per molts ciutadans que la seva única preocupació és un resultat acceptable per continuar la seva carrera política a Madrid i llençar els vots catalans a la porta del carrer Ferraz.

Por i vergonya, uns eixos pèssims per a un país preocupat que vol enfrontar-se amb coratge a la crisi.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , | Comentaris tancats a Diari de campanya – El vídeo de la vergonya

Diari de Campanya – Corredor mediterrani: l’agenda oculta del PSOE i el PP

Publicat el 7 novembre 2011 per Montserrat Candini

Aquest matí he participat al debat “Perspectivas y retos de futuro” que organitzava el Foro de Infraestuctures a Madrid. He compartit la taula rodona amb en Rafael Simancas, PSOE; Andrés Ayala, PP; Juan Carlos Barrero, UGT; i Vicente Sánchez, CCOO. Una hora de debat més tard he pogut constatar que ni el PSOE ni el PP parlen clar a l’hora d’establir prioritats,molt especialment en el cas del corredor mediterrani. El que és clar és que no es podrà acontentar a tothom i que el cafè per a tots esdevindrà misèria compartida.

PSOE i PP mantenen una veritable agenda oculta en aquestes eleccions. Fora de propostes retòriques no expliquen de quina manera concreta pretenen rellançar l’economia productiva de l’estat. Més enllà d’amenaces populistes de retallades recentralitzadores a autonomies i ajuntaments, no expliquen en cap cas quin és el camí real de sortida de la crisi.

Aquesta manca de planificació posa en perill una futura actuació econòmica responsable i eficient del govern de Madrid. Si no saben on centrar els esforços, la seva actuació esdevindrà erràtica i allargarà, encara més, les perspectives de reeiximent econòmiques. I encara pitjor, les actuacions poden ser guiades exclusivament pels interessos partidistes del moment.

Insisteixo, és el cas del corredor ferroviari mediterrani. Sense cap mena de dubte, si un govern responsable vol centrar esforços i els recursos en un projecte viable i de futur econòmic aquest és el corredor mediterrani. Dins de la conca mediterrània hi ha una gran competència per fer-se amb la capitalitat logística del sud d’Europa i ser el punt de desembarcament de les mercaderies asiàtiques enlloc dels port del nord del continent. Barcelona, objectivament, té el perfil idoni per esdevenir aquest centre logístic de primera magnitud i competeix, en d’altres, amb Marsella.

Quin és el paper que jugaran en aquesta competència el PP i el PSOE? Donaran un suport decidit al corredor del mediterrani? No ho sabem. Si ens atenem a les declaracions dels seus dirigents han promès donar prioritat als cinc gran eixos ferroviaris espanyols. No en destaquen cap prioritat; es dediquen a la subhasta electoral de les infrastructures.

Prioritzar el mediterrani significa revitalitzar a Catalunya,la locomotora econòmica de l’estat, i accelerar la recuperació de l’economia productiva. La connexió fèrria amb França i els accessos als ports de Barcelona i Tarragona són les millors cartes que té l’estat per sortir de l’atzucac.

És una decisió que transcendeix les visions partidistes o territorials. És una decisió estratègica, d’economia global. És una decisió que només pot garantir la força de Convergència i Unió.

Cal parlar clar i no enganyar!

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , | Comentaris tancats a Diari de Campanya – Corredor mediterrani: l’agenda oculta del PSOE i el PP

Diari de campanya

Publicat el 4 novembre 2011 per Montserrat Candini

MARIANO “PAPANDREU” RAJOY

La inconsciència del primer ministre socialista grec, Geórgios Papandreu, de pretendre convocar un referèndum sobre el rescat econòmic de Grècia ha posat el seu país a un pas de la catàstrofe. Ha estat un acte egoista pensat més en objectius partidistes i personals que no pas en l’amplitud de mires que cal la crítica situació grega.

És el que ha fet exactament Mariano Rajoy des del mateix moment que va esclatar la crisi econòmica a l’Estat. D’en Rajoy no hem sentit encara ni una sola alternativa per sortir de la crisi, si és que en té. La seva única preocupació ha estat intentar enfonsar el govern Zapatero per aconseguir eleccions anticipades. Res de sumar esforços per a que l’economia espanyola sortís endavant, cap proposta per crear llocs de treball.

“Papandreu” Rajoy no té un alternativa per al redreçament econòmic de Catalunya, ni tan sols de l’Estat. L’únic full de ruta clar és la recentralització de l’estat amb el clar prejudici que això significa per al benestar econòmic i social del catalans. Amb la seva dèria uniformitzadora el corredor mediterrani, la nostra connexió ferroviària amb Europa, està en perill; amb el seu model d’nfrastructures radial i centralista les inversions claus per a l’economia de l’estat passaran totes per Madrid. De la gestió dels aeroports catalans, ens en podem oblidar.

Rajoy no té alternativa i, a més, és l’hereu fidel de la gestió del govern Aznar. Les causes més profundes de la gran crisi espanyola estan arrelades en els passats governs populars. De manera irresponsable, van llançar el món econòmic per la senda de l’especulació i el “pelotazo”; de l’economia productiva, del treball i l’esforç se’n fotien amb l’ostentació impresentable del nou ric.

Mariano “Papandreu” només té una fulla de ruta clara: recentralitzar l’estat a qualsevol preu i molt especialment en el cas de Catalunya. Ell i el seu partit són els responsables de l’atac frontal al sistema educatiu integrador català; són ells qui varen portar el nou Estatut català davant del Tribunal Constitucional sense respectar la voluntat del poble de Catalunya.

Mariano Rajoy és un partidari de mantenir la situació d’espoli fiscal que pateixen els catalans. Nega el pacte fiscal i no qüestiona el concert basc. Vol que Catalunya continuí tenint el doble d’atur que el País Basc. Una majoria absoluta seva serà tan catastròfica per Catalunya com el referèndum de Papandreu per Europa. D’altra banda, els socialistes en volen fer creure que Rubalca/Chacon són diferents. Els 25 diputats, que fin ara ha tingut el PSC, han estat 25 vaixells que no han sortit mai de port.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , | Comentaris tancats a Diari de campanya

Quin cinisme, no?

Publicat el 2 novembre 2011 per Montserrat Candini

De tots és sabut les circumstàncies de deute màxima que va heredar el President Mas i el que això ha representat alhora de poder fer polítiques públiques. Un cop les recomanacions per part del Govern de l’Estat , forçat per Brussel.les sobre les mesures d’austeritat, a Catalunya l’actual Govern Català ha hagut d’ajustar fins a un 10 % menys la despesa pública. Fet allò que tocava per salvar el propi sistema i especialment l’estat del Benestar, vaig voler contrastar dades amb un amic meu i hem pogut comprovar de les diferències entre els pressupostos de la Generalitat de l’any 2010 i del 2011.

El darrer pressupost del tripartit i el primer pressupost del nou govern de CiU. En definitiva la comparació entre un pressupost, el del tripartit, que segons diu la Ministra Chacón pensava en les classes populars, i no retallava ni en sanitat, ni en ensenyament ni en prestacions socials, i un pressupost, segons la mateixa ministra, pensat i elaborat per les dretes catalanes, per complicar la vida a les classes socials més desfavorides.

I la ministra això ho diu cada vegada que li posen un micro davant la boca. És l’argumentari del seu partit. I això seria lícit si fora veritat, però resulta que no ho és.

El govern de CiU ha hagut de fer mil equilibris doncs la crisi econòmica afecta els ingressos de la Generalitat. Però dins d’aquestes limitacions, el govern de CiU ha incrementat els percentatges globals de les conselleries que estan sempre a la boca de la ministra Chacon.

El pressupost de Sanitat de l’any 2011 significa el 38,61 del total del pressupost de la Generalitat, mentre que a l’any 2010 significava el 36.37%

El pressupost d’Ensenyament del 2011 s’hi dedica el 20,70% de recursos mentre que al 2010 solament el 19,90.

El pressupost de Benestar Social al 2011 hi dedica la Generalitat el 8,82 del pressupost, mentre al 2010 era un 8% pelat,

Aquesta és la realitat. Per això, mentre arriba una ministra, la Salgado i obliga al Conseller Mas Colell a disminuir el pressupost de la Generalitat, al darrera arriba la ministra Chacon i ens acusa de diables de dretes per retallar drets socials, allargar les llistes d’espera, i deixar morir els malalts de càncer. És allò de la Bella i la Bestia. Aquí primer la bèstia i desprès la bella Chacon.

El seu discurs seria creïble si ella fos la primera en haver demostrat sensibilitat social alhora de no endeutar-se fins a 26.000 M€ del seu ministeri, el de l’exèrcit, però no ha estat així, ans el contrari ha sigut l’única Ministra del Gabinet Zapatero que no va comparèixer al Congrès per dir a on retallaria ella. Ja se sap , els tancs, els vaixells militars, etc, són de primera necessitat.

La ministre Chacón prefereix el cinisme i la demagògia. Sincerament crec que a aquestes alçades de la situació hauria de tenir una mica més de vergonya personal i fugir d’aquest populisme tant barroer i lamentable.

Publicat dins de Administració pública | Etiquetat com a , , , , , | Comentaris tancats a Quin cinisme, no?

El preu de ser catalans

Publicat el 29 octubre 2011 per Montserrat Candini

Tot a la vida té el seu preu i el repte essencial de les persones és saber què volem i que estem disposats a pagar per aconseguir-ho. Un preu pot ser econòmic, social o ètic. Les societats també han de pagar el seu preu per assolir el model i la qualitat de vida a quina aspiren com a comunitat. És hora que els catalans reflexionem molt seriosament sobre quin preu hem de pagar per construir una nació de progrés i socialment justa. Hem de decidir lliurament quin és el preu que paguem i si aquest ens permet avançar cap aquests objectius.

Cada any Catalunya paga a l’Estat espanyol 16.500 milions d’euros de quins no tenim cap mena de retorn ni generen cap benefici per als seus ciutadans. Cal que ens preguntem si volem seguir pagant aquest impost abusiu per ser catalans. Cada ciutadà paga anualment 2.200€ a l’Estat, 8.400€ cada família, sense rebre cap tipus de servei o de prestació.

Aquesta situació injusta té un nom: dèficit fiscal. I la única manera que es pot resoldre és el canvi del sistema de finançament de Catalunya a través del pacte fiscal. El dèficit i el pacte fiscal no són qüestions accessòries en la política catalana, com algunes formacions polítiques volen fer veure. Són el rovell de l’ou, són els diners que ens calen per atendre les necessitats dels catalans, per fer millors polítiques socials, per tenir una escola pública de qualitat.

El dèficit actual de Catalunya és de 8.350 milions d’euros; és l’herència del govern tripartit. Si poguéssim disposar dels diners que en pertoquen, 16.500 milions, podríem eixugar el dèficit i encara disposaríem de diners per enfortir la nostra economia, crear ocupació i millorar les prestacions socials. Si poguessin decidir sobre els nostres ingressos no haurien calgut les mesures d’estalvi de 3.000 milions d’euros que ha hagut de fer el govern de la Generalitat.

No hi ha cap territori a Europa obligat a patir aquest impost abusisu; el cas del dèficit fiscal català és un cas únic a tot el continent.

Ha passat el temps de les alternatives de finançament. Només el pacte fiscal pot assegurar-nos el futur i el benestar dels nostres fills. A cada acord amb els poders de Madrid, tan fa PP o PSOE, perdem un llençol de la bugada. Podem canviar d’acord però al final el dèficit fiscal de Catalunya és continua mantenir. Ho va deixar molt clar el conseller Mas-Colell analitzant els resultats del model pactat pel PSC l’any 2009, si es comparen les xifres amb el model del 2005, el dèficit del 8,4 del PIB català es manté.

Cada segon que passa paguen 500€ que l’Estat no torna, cada minut 30.000€, cada hora 2.000.000€, cada dia 45.000.000€; 60.000€ mentre llegiu aquest línies.

És hora de preguntar a qui s’oposa al pacte fiscal, tan fa es digui Chacon o Fernández Díaz, per què hem de pagar aquest impost abusiu, per què és tan alt el preu de ser catalans.

Publicat dins de Idees | Etiquetat com a , , , | Comentaris tancats a El preu de ser catalans