El cas de la granadina Inmaculada Echevarría, ingressada des de fa deu anys en un hospital a causa d’una distròfia muscular, que ha demanat que se li retiri el respirador que la manté amb vida ha tornat a reobrir el debat sobre l’eutanàsia i el dret a una mort digna.

El vicepresident de la Conferència Episcopal Espanyola, el cardenal i arquebisbe de Toledo Antonio Cañizares, ja ha deixat clar que la retirada del respirador que manté amb vida la dona seria una aplicació de l’eutanàsia i que si es permetés es faria un primer pas per legalitzar-la. Cañizares, des de les seves conviccions, es mostra contundent a afirmar que l’eutanàsia sempre és il·legítima i que és un atemptat a la dignitat i a la vida humana.

L’ultraconservador cardenal no s’equivoca quan afirma que aquest cas no té precedents a l’Estat espanyol. Per primer cop una institució política, i en concret el Consell Consultiu d’Andalusia, s’ha mostrat d’acord que es compleixi la voluntat de la dona. També la Comissió d’Ètica i Deontologia Mèdica de l’Organització Col·legial Mèdica de l’Estat espanyol ha negat que, conceptualment, aquest cas es pugui qualificar d’eutanàsia. El president d’aquesta institució mèdica entén que en tot cas encaixa en el dret de la pacient a rebutjar un tractament extraordinari i desproporcionat per mantenir-la artificialment amb vida. La mateixa Constitució espanyola estableix que tothom pot disposar lliurement de la seva vida. I en aquest cas Inmaculada vol exercir el seu dret demanant que es deixin d’adoptar mesures extraordinàries per perllongar-li la vida. És el que s’anomena eutanàsia passiva, un supòsit que no és punible segons l’actual Codi Penal. Pot generar dubtes ètics i morals, per raons religioses, als professionals de la medicina, però suposa el final del patiment d’aquesta dona que només reclama el seu dret a una mort digna.