La tradicional cimera de primavera de la Unió Europea, que es va celebrar dijous i divendres passat a Brussel·les, ha aprovat una estratègia energètica contra el canvi climàtic que inclou compromisos de gran abast.

La UE ha fet un pas endavant amb la intenció de tenir un paper d’avantguarda en la lluita contra el canvi climàtic arreu del món, amb una política valenta que tard o d’hora haurà d’arrossegar altres països industrialitzats perquè s’apuntin a la lluita contra l’escalfament global. Una aposta que, independentment del convenciment mediambiental dels països que l’assumeixin, representa també una inversió de futur.

Són molts els informes que demostren que per a l’economia mundial és més rendible i barat aplicar mesures per frenar el canvi climàtic que no haver de pagar-ne els efectes i les conseqüències. Però perquè aquest combat tinguí efecte, cal aplicar mesures dràstiques amb vista al futur, i a més fer-ho a escala mundial. Les polítiques regionals, encara que siguin de la UE, en la lluita contra el canvi climàtic, aïllades no obtindran cap resultat satisfactori si no s’aconsegueix la complicitat de les principals potències industrials del planeta.

La cimera de Brussel·les ha estat una de les més positives que ha celebrat la UE en els darrers anys, perquè afronta sense manies un problema real en el qual s’implica a fons. Cal, però, que els acords de la cimera no quedin només en bones intencions, sinó que vagin més enllà i que s’apliquin als vint-i-set estats membres les polítiques anunciades sobre la reducció de les emissions de CO2, l’aplicació de les energies renovables i la utilització de biocombustibles.