Confesso que sóc dels que, en un primer moment, com a afectat que va perdre un viatge els dies del pont, vaig aplaudir el govern Zapatero per les mesures adoptades per fer claudicar una elit endogàmica de funcionaris. Va ser quan els controladors van paralitzar el país. D’això fa onze dies, però continua vigent l’estat d’alarma, amb la suspensió dels drets constitucionals per una situació de crisi. Es tracta d’una mesura excepcional en el funcionament de les institucions democràtiques i en l’exercici de drets. Fa mesos, en nom de la Constitució i de l’Estat, ens van deixar pràcticament sense Estatut; ara s’ha decretat l’estat d’alarma, i s’ha utilitzat l’exèrcit per posar ordre, tot un precedent en la suspensió de drets que ens fa estar a tots esverats, espantats, atemorits, inquiets, intranquils, sobresaltats, aterrits, esborronats, esgarrifats, esglaiats; és a dir, alarmats.