La cultura de la reclamació és una d’aquelles coses que ens ensenyen els nouvinguts. La reclamació és una pràctica molt estesa als països llatinoamericans. Reclama que alguna cosa aconseguiràs. No sé si és per això o per la cara dura i la incompetència galopant, d’algunes empreses i professionals dels serveis de casa nostra, però darrerament jo m’he convertit a aquesta manera d’entendre la vida. I, sincerament, m’ha costat. Els catalans, en general, som gent tranquil·la, no gaire apassionada i quan ens enreden, pensem que per poca cosa no val la pena fer-se mal veure i no ens queixem.
Però s’ha acabat, ja he fet meva la cultura del “reclamo” i és que no hi ha cap més remei. Primer van ser els de Telefónica, els quals pel morro canvien de titular la meva línia telefònica i em deixen sense telèfon; jo he hagut de demostrar de manera fefaent i documentada que aquell número de telèfon que han donat a una senyora era el meu. Tot seguit, els de Ya.com amb qui tinc contractat el servei d’ADSL ja no em volen donar més les trucades gratuïtes, perquè els de Telefónica van decidir que ara ells em volien cobrar les trucades. És una cosa que anomenen “preassignació” que la CTNE connecta i desconnecta segons li convé. Després els de la immobiliària, que van molt “apretats” perquè ja no venen pisos, em canvien el contracte de lloguer del pis on visc des de fa més de dotze anys i em passen una minuta de 350 euros per la feinada d’omplir un contracte model baixat d’internet, sense intervenció de cap advocat, ni cap mena de registre. Ja no us vull explicar els més de cent euros del gas que he pagat de la casa de Figueres on no he posat els peus des de Nadal, i ja no parlem del rebut de la llum. Si ens ho mirem bé tot, absolutament tot és reclamable.
Cansat de tot plegat, crec que m’ha pujat el colesterol i he anat al súper a comprar aquesta mena de beguda miraculosa, penso que es diu Benecol i que diuen que va tan bé per al colesterol. He hagut de llençar les sis ampolletes del paquet, que no eren aptes per al consum, i vinga una altra reclamació.
No vull reclamar més, n’estic cansat. Però, si no ho faig, sé que em fotran per totes bandes.