La sanitat, a l’UCI

Recorden aquella cantarella sobre l’estat del benestar? Mentre uns deien que se l’estaven carregant, els altres ho negaven una i altra vegada. No sé qui té raó, ni m’interessa. El cert és que, a partir d’ara, en aquest país, si no et pots pagar una mútua privada, o tens diners o t’ho passaràs molt malament. Si ets pobre, tens pocs recursos, estàs a l’atur o t’han abaixat el salari, no et podràs permetre el luxe de posar-te malalt. Si tens aquesta desgràcia, encara que hagis pagat durant tota la teva vida laboral per tenir una atenció mèdica mínimament digna l’hauràs de tornar a pagar quan la utilitzis. Una atenció sanitària que, en contra del que es proclama, mai ha estat gratuïta, tots els treballadors l’hem anat pagant en cada mesada. A banda dels medicaments també ens faran pagar part de les pròtesis, del transport en ambulància i també les cadires de rodes. La sanitat pública que teníem està tocada de mort.