Etcètera

Aquests dies sentim a parlar molt de les retallades a la sanitat pública. Una de les mesures que s’han impulsat és el tancament d’alguns quiròfans per reduir la despesa sanitària. Ara bé, en català, segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), la paraula quiròfan no està admesa, se n’ha de dir sala d’operacions. Malgrat ser un mot que no és normatiu, molts mitjans l’han incorporat en el seu llibre d’estil i alguns diccionaris també l’admeten perquè el seu ús està molt estès, sobretot en el món de la medicina. Però per què no és normatiu quiròfan? En primer lloc, és una paraula presa del castellà. Les altres llengües opten, com el català, per fórmules sintagmàtiques –en anglès, operating theatre; en francès, salle d’opération; en italià, sala operatoria, i en alemany, Operationssaal–. A banda que quiròfan és un castellanisme, trobem un altre inconvenient per acceptar aquesta paraula: és un cultisme mal format. El mot està compost pel prefix grec quiro-, que vol dir ‘mà’, i el sufix -fan, que recull la idea de ‘clar, evident’, per tant, quiròfan només vol dir ‘cosa evident per les mans’. Segons explica el lingüista Josep Ruaix, aquesta denominació prové de la idea que les sales d’operacions eren espais envoltats de vidrieres, diàfans, que permetien observar el curs de les operacions de fora estant.

Tard o d’hora l’IEC haurà de replantejar-se si accepta aquesta paraula.