Etcètera

Ja ho hem comprovat aquests últims dies, per Tots Sants desa el vano i treu els guants. A banda de l’arribada del fred, Tots Sants és època de castanyes, moniatos i panellets. D’accepcions de castanya, més enllà del fruit, n’hi ha moltes. Tenim el clatellot, també conegut com a castanyot, i el pentinat, en forma de monyo, que porten les falleres. Però una castanya també és un vas de vidre on es guarda el licor i l’excrement del bestiar de peu rodó, especialment dels cavalls i les mules. Segons el diccionari d’Alcover i Moll, a Menorca una castanya és una mentida o una cosa tan extraordinària que sembla increïble, i en l’argot barceloní, se’n deia de cadascun dels anys que un pres passava tancat a la presó. De derivats de castanya, en trobem uns quants. Un castanyar, una castanyeda, una castanyereda i un castanyerar són un bosc de castanyers. Les castanyoles, l’instrument de percussió, també les podem anomenar castanyetes, i la castanyera, a més de la dona que ven castanyes, és la paella plena de forats on torrem el fruit del castanyer. Finalment, el castanyó és un mol·lusc i la castanyoleta, un tipus de peix.

I pel que fa a les dites, sempre és millor que et treguin les castanyes del foc que algú et doni castanya o carbassa. A una persona que és molt reservada se li diu que és més tancada que una castanya i, ja ho sabeu, si no torreu bé les castanyes, castanya bullida, castanya ensopida.