Etcètera

Dijous llegia en aquest diari: “El PP obre la caixa dels trons de TV3.” Encuriosida vaig decidir buscar l’origen d’aquesta expressió, molt estesa en els mitjans de comunicació tant en català com en castellà. La meva sorpresa, però, va ser que la majoria de diccionaris no la recollien. Després de cercar molt i demanar ajuda a companys del gremi, vaig trobar que el Diccionari descriptiu de la llengua catalana la incloïa (“s’utilitza per indicar que una persona o alguna cosa és font de conflictes”). També en el diccionari de frases fetes de Joana Raspall i Joan Martí hi apareix, amb el verb destapar: “destapar la caixa dels trons” (“provocar un escàndol”). En castellà, el diccionari de la RAE no en diu res, ni el de María Moliner. Sí que la inclou el Diccionario del español actual: “abrir o destapar la caja de los truenos” (“tomar medidas graves”).

Pel que fa al seu origen, la hipòtesi més estesa és que la caixa dels trons es refereix a la capsa de Pandora, on Zeus, déu dels trons, va posar tots els mals de la humanitat. Ara bé, hi ha una altra teoria. La caixa dels trons també era la caixa on transportaven les municions que s’utilitzaven per fer l’efecte sonor dels trons en el teatre. Així ho recull Francesc Massip en El teatre català dels orígens al segle XVIII.

Encara hi ha una última accepció. El Diccionari de renecs i paraulotes de Pere Verdaguer explica que la “caixa de trons” és un eufemisme per parlar del cul.