Etcètera

Una expressió que es fa servir molt en el llenguatge periodístic és donar el vistiplau (“Vistiplau a la reducció del servei de bus a Tarragona”, “L’exèrcit sirià actuava amb el vistiplau del govern”…). El mot vistiplau sovint genera confusió. Com l’hem d’escriure, junt o separat, amb guionets o sense? Les dues expressions, vistiplau i vist i plau, són correctes i signifiquen ‘verificació i conformitat d’un document’. La forma que es considera incorrecta és vist-i-plau, ja que ha quedat en desús des que l’Institut d’Estudis Catalans va canviar la normativa referent als guionets el 1996.

La diferència entre les dues expressions la trobem en el seu ús. La locució vist i plau és una fórmula administrativa que es posa al peu de pàgina d’un certificat, abans de la signatura, per indicar que el document ha estat verificat i que és conforme. Per tant, no es fa servir dins del text, sinó aïlladament per introduir una firma. L’expressió està formada per dos verbs en present coordinats per una conjunció i equival a la frase “he vist el document i hi estic conforme”. En canvi, la forma vistiplau, la més usada, és la locució substantivada de vist i plau i per tant actua com un nom: utilitza l’article (“El document ha de dur el vistiplau del director”) i es pot pluralitzar (“En aquest certificat falten els vistiplaus dels gerents”). D’aquí deriven les expressions donar el vistiplau i obtenir el vistiplau, entre altres formes.