Etcètera

Les festes de Nadal no s’escapen de les interferències del castellà i si no vegem-ne alguns exemples. Hi ha gent que “felicita els Nadals”, fent un calc literal de las Navidades castellanes. En català, sempre ens referim al Nadal en singular, excepte quan fem referència a diferents anys (“fa dos Nadals que no neva”).

A hores d’ara, ben segur que molts de vosaltres ja heu decorat la casa. Potser heu penjat una garlanda (i no una guirnalda) a la porta o bé heu omplert l’arbre de Nadal de cintes o serrellets de Nadal (i no d’espumillón). Segurament, sobre la taula descansa una ponsètia o flor de Nadal (i no de Pasqua). El dia 24, nit de Nadal (res de la Nitbona), farem cagar el tió (i no “farem cagar el cagatió”) i l’endemà, el dia de Nadal, menjarem neules (i no barquets) i torró de crema o de rovell d’ou (i no de yema).

Quan arribi la nit de Cap d’Any (i no la Nitvella) repartirem bosses de cotilló (i no cotillón), plenes de serpentines i confeti de colors, i celebrarem la revetlla (i no la verbena) de Cap d’Any. Menjarem dotze grans de raïm o el raïm (i no “els raïms”) per donar la benvinguda al 2012. El dia 5 de gener, anirem a veure els Reis a la cavalcada (i no a la cabalgata o la cabalgada). I l’endemà, havent dinat, menjarem el tortell de Reis, perquè el rosco se’ns posaria malament. Bon Nadal (i no feliç Nadal ni feliç Barcelona, com felicita l’Ajuntament de la ciutat) i feliç any nou.