Etcètera

Molts parlants confonen els pals amb els bastons. Sentim a dir que aquesta pel·lícula és un pal, quan en realitat és un nyap, un avorriment o una pallissa; que en les cartes el que compta és que siguin del mateix pal, quan n’hem de dir coll, i que el tió el piquem amb un pal, en comptes d’un bastó. Què diu el diccionari de tot plegat? Un pal és “una peça de fusta dreta, rodona, d’una certa llargària, generalment afuada d’un cap per on es planta a terra per sostenir alguna cosa”; per tant, podem parlar del pal de telègraf, del de paller, dels dos pals de la porteria i el travesser i del pal que aguanta les veles de l’embarcació, perquè són pals que estan clavats a terra o en una superfície. D’altra banda, un bastó és una “branca o tros de fusta prim i llarg que hom pot manejar fàcilment”, i per tant fem servir un bastó per remenar les cendres de la llar de foc i per caminar per la muntanya i no entrebancar-nos. També anomenem bastó a la barreta de pa allargada i prima que roseguen els nens quan els fan mal les dents. Altres usos indeguts del mot pal són les expressions “posar pals a les rodes” i “donar cops de pal”, que haurien de ser “posar bastons a les rodes” i “donar un cop de bastó”.

En català encara tenim tres paraules més relacionades amb els pals i els bastons: l’estaca, que també es clava a terra; el garrot, que és un bastó gruixut, i la vara, que és una branca prima i llarga que s’usa com a bastó.