Etcètera

Aquests dies de tant de fred, m’han vingut al cap diversos mots que normalment comporten maldecaps als parlants perquè dubten si són barbarismes. Dijous al matí la gent es preguntava si la neu havia quallat. El verb quallar, en aquest sentit,
és considerat un castellanisme, un calc del verb cuajar (“la nieve ha cuajado en Madrid”). En català la neu ha agafat o ha pres a terra, i només es qualla la llet i la sang, en el sentit
de coagular. Tot i que la normativa no ho recull, el Gran diccionari 62 de la llengua catalana i el Diccionari català-valencià-balear d’A.M. Alcover i F. de B. Moll sí que admeten l’ús d’aquest verb en sentit figurat, com a equivalent de prosperar o triomfar (“La idea no ha quallat”).

Amb la neu també arriben les glaçades… o les gelades? Els dos verbs són sinònims: “fer tornar o tornar-se gel” (“el fred ha gelat / ha glaçat l’aigua de l’estany”). L’únic que els diferencia és que glaçar també significa “cobrir un pastís amb glaça”, és a dir, amb una capa brillant i llisa, preparada amb sucre i clara d’ou, i que glaçar té l’accepció de “llevar la transparència (d’una cosa)”. Per tant, direm que s’ha glaçat el vidre de la finestra i no que s’ha gelat. Quant als substantius gel i glaç, són dos mots sinònims i, a banda de significar “l’aigua reduïda a l’estat sòlid”, també volen dir “fred intensíssim”; per tant, podem afirmar que aquests dies ha fet un gel
o un glaç terrible.