Etcètera

Diumenge el bisbe de Solsona, Xavier Novell, explicava en una entrevista en aquest diari que s’havia abaixat el sou per donar exemple als feligresos. Els catalans ens podem abaixar el sou o ens el poden fer abaixar, però no ens el baixem mai.

Sovint els verbs abaixar i baixar s’usen incorrectament per influència del castellà, que els tradueix tots dos com a bajar. Abaixar significa fer abaixar una cosa. Per tant, diem que abaixem el cap, l’esquena, els braços i la vista. A la nit abaixem les persianes, els comerços abaixen els preus per rebaixes i abaixem el volum de la ràdio perquè no es queixin els veïns. El verb abaixar també té els significats d’“humiliar, privar (algú) de la seva dignitat” i de “desafinar tot fent més baix el to” (“el cantant s’ha abaixat molt”). També existeix l’expressió “abaixar veler”, que significa cedir en una discussió o en una baralla (“tot el dia que es barallen però al final sempre abaixen veles”). Per tant, el verb baixar l’hem de reservar per referir-nos a l’acció d’anar de dalt a baix (“he baixat del tren, “he baixat amb ascensor”, “he baixat la muntanya corrent”) o per portar una cosa de baix a dalt (“baixa la roba estesa del terrat”, “baixa la capsa de dalt de l’armari”). Aquest verb no pronominalitza, és a dir, no podem dir “baixa’t de l’esglaó”, sinó “baixa de l’esglaó”, i només es pot fer servir baixar-se quan parlem de descarregar-se continguts d’internet.