Etcètera

Trobar dues paraules que siguin totalment sinònimes és complicat, perquè sempre hi ha un matís que les diferencia. De sinònims totals només en trobem de geogràfics, com per exemple moix–gat, mirall–espill i roig–vermell. La majoria de sinònims són parcials i, per tant, només es poden intercanviar en alguns contextos. Per exemple, si busquem el verb dormir al diccionari de sinònims trobarem altres verbs amb un significat semblant però no idèntic a dormir, com ara dormitar, que vol dir estar mig adormit; fer una becaina. que significa trencar el son, i clapar, que es fa servir en un registre més vulgar.

Ara bé, els que presenten més problemes són un altre tipus de sinònims: els falsos sinònims. Són paraules que tenen una forma o un significat molt semblant però que en canvi no expressen el mateix significat. Els parlants les fan servir pensant que són paraules sinònimes, però en realitat són interferències d’altres llengües com ara el castellà. Analitzem-ne alguns casos.

Són falsos sinònims soterrani i subterrani. El soterrani és el pis o la part de baix d’un edifici que està situat per sota del nivell del carrer, mentre que el subterrani, igual que soterrani, funciona com a adjectiu (“És una clavaguera subterrània” o “soterrània”).

Un altre doblet que sovint crea confusions és posta i posada. La posta és l’acció o l’efecte de pondre o pondre’s i no prové del verb posar, com posada. Per tant, parlarem de “la posta de sol” o “la posta d’ous” i de “la posada en marxa d’un projecte” i “la posada de llarg d’una festa”.

Un altre exemple és la parella de paraules fons i fondo. Per diferenciar-les, el primer que hem de tenir clar és que fons és un substantiu i fondo un adjectiu o un adverbi –acompanya un nom o el verb–. Així, ens referirem al “fons d’un pot” i “d’un problema” o “els fons d’inversió”, i “respirarem fondo” i “menjarem la sopa en un plat fondo”.

Cabdal, cabal i caudal també costen de diferenciar. Cabdal és un adjectiu que significa ‘principal, eminent’, per tant, direm que és “un assumpte cabdal” o “un novel·lista cabdal”, mentre que cabal és el substantiu que utilitzem per referir-nos a la quantitat d’aigua que baixa per un riu i al conjunt de propietats i riqueses que té una persona.

Finalment també comentarem composar de compondre. Composar, al contrari del que creuen molts parlants, només té els significats d’‘imposar arbitràriament (a algú) una contribució o una multa’ i ‘captenir-se (amb algú) fent-lo anar dret, fent-li creure el que hom vol’, uns sentits molt restringits que no tenen res a veure amb compondre, que és el verb més estès (“ha compost –i no ha composat– una melodia molt harmoniosa” o “l’univers es compon de milions de galàxies”).

Aquests només són alguns exemples. Per saber la diferència entre nombre i número, medecina i medicina, nomenar i anomenar, entre molts altres falsos sinònims, són molt útils el Diccionari de dubtes i barbarismes (2008), de David Paloma i Albert Rico, i el Nou diccionari auxiliar (2011), de Josep Ruaix.