Etcètera

Si la setmana passada parlàvem dels falsos sinònims, avui és el torn dels falsos amics. I qui són aquests amics deslleials? Són paraules de dues llengües diferent que tenen una forma molt semblant o idèntica però que volen dir coses diferents, i que els parlants utilitzen erròniament com a equivalents. La semblança entre els dos mots prové del fet que comparteixen la mateixa etimologia però a diferència d’altres paraules han seguit una evolució semàntica diversa. Per això trobem una gran quantitat de falsos amics entre les llengües romàniques.

Com és sabut, l’anglès compta amb una gran influència romànica i, per tant, amb diversos mots que comparteixen l’etimologia amb el català. Per la seva banda, el català en els últims anys també ha pres de la llengua anglesa una gran quantitat d’anglicismes, i és per aquest motiu que entre les dues llengües s’han format molts falsos amics, que els estudiosos i els traductors de l’anglès coneixen prou bé. Un exemple seria actually en anglès i actualment en català. Actually significa “de fet, en realitat” en català, un significat ben diferent del mot actualment. Així la conversa “Are you here on holiday? No, I’m actually living here now” l’hem de traduir per “Estàs aquí de vacances? No, de fet, ara visc aquí”, i no “No, *actualment, ara visc aquí” (exemples extrets del Diccionari de paranys de traducció anglès-català, 1999). Un altre cas serien els adjectius constipated i constipat, que en anglès vol dir anar restret, mentre que en català significa estar refredat. Els significats del mot argument tampoc coincideixen exactament en les dues llengües. En totes dues ens servim d’arguments per expressar la nostra disconformitat en una qüestió, però en anglès argument també vol dir “discussió, disputa” (per exemple, “I had an argument with Mary”, “Vaig tenir una discussió amb la Maria”), mentre que en català parlem de l’argument d’una pel·lícula, quan els anglesos en aquest cas utilitzen la paraula plot (“I didn’t like de plot of this book at all”, “No m’ha agradat gens l’argument d’aquest llibre”).

Pel que fa a altres llengües romàniques, en francès el mot truite només es refereix a la truita de riu, mentre que de la truita d’ou en diuen omelette. Els verbs atterrir i aterrir també s’assemblen molt, però en francès el verb significa “aterrar” i en català, “tenir por”; fermer vol dir “tancar” i no “fermar” com algú es podria pensar, i pourtant significa “no obstant això” i no “per tant”. D’altra banda, en italià els mots imbarazzo i embaràs tampoc volen dir el mateix, tot i la seva semblança fonètica. Imbarazzo vol dir “confusió, desconcert” i l’embaràs es tradueix com la gravidanza. Dos falsos amics més són els verbs guardare i guardar, que en italià vol dir “mirar”, per exemple “guardare per la finestra”, i en català “desar”.

Entre el castellà i el català també hi ha tota una sèrie de falsos amics, però en general no ens suposen un problema perquè en principi sabem més de castellà que d’altres llengües. Seria el cas, per exemple, de trigo en castellà (“blat”) i trigo en català, del verb trigar, i bordar en castellà (“brodar”) i bordar en català (“ladrar”).