Etcètera

Com pronunciem carabassa en català? La paraula metge la podem pronunciar com metxe en català estàndard? Hem de marcar oralment la doble n d’Anna? I la ela geminada?
Aquestes preguntes i moltes d’altres les resol el Diccionari de dubtes del català oral (DDCOR), de David Paloma, Josep Àngel Mas i Mònica Montserrat, un diccionari digitalitzat –es pot consultar a través del portal www.lecturanda.cat– i sonor, de l’estàndard oral de la llengua.
El diccionari inclou més de 2.600 entrades i la pronúncia recomanada de cada una d’elles en les varietats principals del català: el català central, el mallorquí i el rossellonès, pel que fa al bloc oriental, i el català nord-occidental i el valència, quant al bloc occidental.
Cada entrada va acompanyada d’una fitxa en què s’explica quins trets generals o específics té aquella paraula. Per exemple, si cerquem la paraula ordinador, descobrim que en valencià estàndard sona sempre la erra final en les paraules agudes, com per exemple en els infinitius, i que en la resta de parlars la pronúncia fluctua (calor, subscriptor, tenor, singular), excepte en el mallorquí, on és habitual emmudir-la (per exemple, en mots com cor i or).
Un tret peculiar del rossellonès el trobem si busquem la paraula fàbrica, que la pronuncia fabrica, com molts altres mots (practica per pràctica, basilica per basílica) que són esdrúixols a la resta del domini lingüístic.
Els encarregats de posar la veu als fitxers sonors del diccionari, que també inclou textos d’autoaprenentatge, són Gabriel Bibiloni (mallorquí), Imma Creus (nord-occidental), Joan-Lluís Lluís (rossellonès), Josep Àngel Mas (valencià) i David Paloma (central).

I a més…
El diccionari també alerta de defectes de pronúncia, com per exemple el ieisme, que consisteix a dir *iegir en comptes de llegir o *bai en lloc de ball, i que no és propi del català estàndard. Tampoc és adequat en la llengua estàndard deixar de pronunciar la a àtona que precedeix una r inicial de síl·laba, com en *brana, i no barana, i *tronja, en lloc de taronja.