Etcètera

Enguany es commemora el 50è aniversari del Diccionari català-valencià-balear (DCVB), una obra que constitueix un inventari exhaustiu de la llengua catalana, de deu volums, que va ser iniciada pel filòleg mallorquí mossèn Alcover el 1900 i que va ser completada pel seu deixeble, Francesc de B. Moll, a partir del 1932, quan morí Alcover, i fins al 1962, any en què el diccionari fou publicat per l’editorial Moll.
“L’obra del diccionari de mossèn Alcover era una empresa d’amor i d’entusiasme, fruit d’una devoció fervorosa a la llengua vernacla i de la decisió enèrgica de salvar-la dels perills que l’amenaçaven”, explica Francesc de B. Moll en la introducció del diccionari, en el qual col·laboraren també Manuel Sanchis Guarner i Aina Moll Marquès.
El diccionari, després de mig segle, continua sent un referent lingüístic, ja que no només inclou el significat de les paraules, sinó també informació dialectal, fonètica, etimològica, bibliogràfica, paremiològica i de costums populars.
Entre els diversos esdeveniments que s’han organitzat per homenatjar l’efemèride, destacaria la proposta que ha impulsat el diari digital de cultura Núvol: ha demanat a diversos escriptors i persones relacionades amb el món cultural que escullin una paraula del DCVB i que facin cinc cèntims del motiu pel qual l’han triada. L’escriptora Marta Rojals ha triat fato; Maria Barbal, arrecerar, i la presidenta d’Òmnium, Muriel Casals, passeig. Però d’entre les que més m’han agradat hi ha horabaixa, seleccionada per la lingüista i escriptora Joana Serra de Gayeta. Ara bé, si a mi em fessin escollir-ne una, em quedaria amb xerinola, un mot que convida a la gresca, l’alegria i la tabola. La paraula té l’equivalent castellà de chirinola i ve del segle XVI. Significava “baralla, desori” i l’origen del nom prové de la batalla de Cerignola (1503), al sud d’Itàlia, on molts catalans i castellans es vantaren d’haver participat.

Sabíeu que…
El 2001, gràcies a un acord entre l’editorial Moll i l’Institut d’Estudis Catalans, el diccionari DCVB es va publicar digitalment i des de llavors es pot consultar de manera gratuïta a través d’internet (http://dcvb.iecat.net)