Etcètera

Diumenge se celebraran les eleccions que per una bona part de la societat catalana es considera que són o caixa o faixa pel que fa a la independència. Aquesta expressió es fa servir per expressar quan algú ha de prendre una decisió arriscada, jugant-s’hi el tot pel tot, i té un origen ben curiós. Joan Amades situa en el seu refranyer l’origen de l’expressió a Barcelona durant la batalla de Castillejos un dia que el general Prim passava pel carrer Argenteria i un home el va escridassar tot dient-li ben fort: “El que vol aquest és la faixa de general.” Prim s’hi va tornar i li va respondre: “O caixa o faixa, i si voleu guerra, guerra tindreu”, referint-se que no li feia por lluitar i que era conscient que això significava o acabar a la caixa de l’enterrament o bé amb la faixa de general.
Josep M. Sugranyes explica en el llibre Garbellada de refranys (Cossetània, 2000) una altra versió sobre l’origen d’aquesta parèmia. Assenyala que la frase la podria haver dit el general Prim per primera vegada a la batalla de Tetuan, a manera d’arenga a si mateix per llançar-se al combat davant els seus homes.
El que és segur és que diumenge, sigui quin sigui el resultat de les eleccions, començarem un camí nacional que no serà bufar i fer ampolles. I quan diem que una cosa no és bufar i fer ampolles ens referim que serà difícil d’aconseguir. Ara bé, si parlem del refrany l’expressió més generalitzada és “això és bufar i fer ampolles”, un altre dels refranys que recull Sugranyes en el seu llibre. L’origen de l’expressió prové de l’ofici mil·lenari de vidrier, del qual el treball més fàcil era el de fer ampolles. “Des del segle II aC, a la Xina i a Egipte ja fabricaven ampolles pel sistema de bufament. […] Segons sembla, aquest sistema de bufament va començar a Síria, d’on va passar a Itàlia durant el segle I de la nostra era, i va revolucionar d’una manera definitiva la indústria del vidre”, explica Sugranyes.

I si ho traduïm…
En castellà traduïm la frase “o caixa o faixa” per “herrar o quitar el banco” i el refrany “és bufar i fer ampolles” per “ser tortas y pan pintado”, “estar chupado”, “ser coser y cantar” i “ser pan comido”.