Etcètera

En català, així com en llatí i italià, tenim tota una sèrie de paraules que s’escriuen amb ela geminada i que s’haurien de pronunciar duplicant el so de la ela. Ara bé, tot i que l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) recomana repetir el so, no s’acostuma a pronunciar la geminació i per aquest motiu la ela geminada acaba essent un problema per a molts estudiants de català, perquè el fet que una paraula dugui o no la ela geminada no depèn d’una regla ortogràfica, sinó respon a criteris etimològics. Mil·lenni, sol·licitar, til·la, cancel·lar, cèl·lula, varicel·la en són només alguns exemples. També hi ha paraules amb l·l d’origen culte emparentades amb mots que duen ll: coral·lí (corall); maxil·lar (maixella); metàl·lic (metall); capil·lar (cabell), etcètera. També hi ha alguns mots que sempre fan ballar el cap i que els professors inclouen als exercicis de la ela geminada per embolicar la troca: celebració, solucionar, revelar, elaborar, miler, seleccionar… tots ells amb una sola ela.
Durant un temps la ela geminada es va escriure amb un guionet (l-l), però finalment es va imposar la grafia del punt volat amb l’edició el 1913 de les Normes ortogràfiques, d’Antoni M. Alcover i Pompeu Fabra, que van tenir l’aval de l’IEC.
Ara, un segle més tard, s’ha posat en marxa una campanya per internet per a la normalització tipogràfica de la ela geminada en l’entorn digital, que pretén evitar els usos erronis del punt volat a la xarxa –com per exemple les grafies l.l, l-l o l•l–. El projecte té el suport de l’IEC i la col·laboració d’institucions compromeses amb la llengua, com la Fundació puntCat.

Sabíeu que…

La ela geminada, igual que els dígrafs dj, ds, tg, tj, ts, tz, ix, rr, ss, se separa sil·làbicament quan es parteix el mot a final de ratlla (col-le-gi / cel-lo-fa-na / go-ril-la).