Etcètera

Aquests dies moltes llars fan engreixar el tió amb l’esperança que la nit de Nadal, després de quatre bastonades, els cagui llaminadures i regals per als petits i grans de casa. Aquest tronc decorat amb barretina i una cara ben simpàtica l’anomenem tió i no pas cagatió, com equivocadament s’ha estès. També són incorrectes construccions com ara “aquesta nit cagarem el tió” o “els nens caguen el tió a cops de bastó”, perquè l’acció de fer bastonades al tió és “fer cagar el tió”. Així direm “farem cagar el tió quan arribin els avis” i “el tió caga dolços per a tothom”.  El tió també és protagonista de diversos refranys, com ara “qui té tions, fa estelles”, que significa que qui té diners pot comprar moltes coses.

A banda del cagatió, hi ha altres interferències lingüístiques que hauríem d’evitar aquests dies. Hi ha qui parla dels Nadals (calc de  las Navidades), quan en català el Nadal és singular tant si ens referim al dia 25 de desembre com als dies que envolten aquesta data. Només és admissible la forma Nadals quan fem referència a diversos anys (“fa dos Nadals que mengem els torrons a casa els tiets”).

I amb el Nadal arriba la tradicional rifa de Nadal, que també ve acompanyada de barbarismes. La grossa és el primer premi i no pas la loteria, que en diem rifa o sorteig de Nadal. Els números que surten premiats són els números guanyadors, afavorits, afortunats, i no pas agraciats, i els premis de poc valor econòmic són els premis menors, els petits o la menudalla, i no la pedrea. Molta sort i bon Nadal!

Més barbarismes

La nit del 24 de desembre és la nit de Nadal i no la nitbona, igual que el 31 de desembre celebrem la nit de Cap d’Any i no la nitvella.